SANT VICENÇ DE TORELLÓ -

 Sant Vicenç de Torelló, es un municipi de la comarca d'Osona situat al centre de la regió del Alt Ter, té una extensió de 6,60 km.2, amb tres nuclis de població : Sant Vicenç de Torelló, Borgonyà i Vila-seca, destacant el castell de Torelló. 

La Colònia Borgonyà, o simplement Borgonyà, és una entitat de població que a la dècada dels anys 50 del segle passat arribà als 862 habitants. L'any 2025, en tenia solament 379. 

                                             maig 2026

Popularment era coneguda com la “Colònia dels Anglesos” malgrat l'origen escocès dels fundadors, els Coats. 

L'any 1903, associats amb els catalans Fabra, conformarent la coneguda Fabra i Coats, fàbrica de fil de cosir. L'any 1895, en aquests indret, proper a la antiga capella de Borgonyà, es va construir la fàbrica i els primers edificis de la colònia. 

El nucli original es a tocar de la via fèrria, on es van construir els primers carrers. 

El carrer Borgonyà està constituït per sis cases mitgeres alineades a un costat del carrer. El primer edifici correspon a l'Economat. Aquestes cases es van construí durant els primers anys de la Colònia, a finals del segle XIX. Es van fer per allotjar als primers obrers que hi van treballar. Per un preu simbòlic, l'empresa els i llogava. Totes les cases d'obrers tenien la mateixa distribució; una sala, una cuina, tres habitacions, a més d'un pati que hi havia la comuna ( actualment seria el vàter ) 

 

                                       

L'any 1910 es va crear una Cooperativa, una dècada mes tard ja disposava de carnisseria i fleca. Temps després, barberia, estanc i telefono public. Entre els anys 1958 i 1959 les pèrdues van provocar que es convertís en Economat. L'any 1986 tancava.  

El Casino, inaugurat l'any 1924, substituint el "Centro Recreativo" creat l'any 1897 al inici de la fundació de la colònia. Disposava d'una sala de cafè, una sala d'espectacles amb escenari i una sala de lectura. Els treballadors de la fàbrica que exercien els càrrecs necessaris per fer funcionar el casino rebien una remuneració complementària i estaven assegurats. A principis de la dècada de l'any 1970 es va dissoldre la societat desprès d'un període de desvinculació de l'empresa, que coincidia amb la crisi del sector tèxtil. El desembre de 1977 es va incendiar. Finalment va ser adquirit per l'ajuntament de Sant Vicenç de Torelló.  

El Carrer Paisley, segle XIX, està constituït per una filera de cases a cada costat del carrer, la primera d'onze edificis i la segona de tretze.

 

Prenen la fresca. 

El Carrer Escocia, segle XIX, està constituït per una filera de cases a cada costat del carrer, de setze habitatges cadascuna. Entre les voreres hi ha parterres intercalats. 

"Biblioteca comunitària".    

El Carrer Coats, segle XIX, està constituït per una filera de cases a cada costat del carrer, de vuit habitatges cadascun. Entre les voreres hi ha parterres intercalats on hi han plantats moreres i rosers.  

Carrer Fabra està constituït per vint-i-tres cases entre mitgeres alineades en un costat del carrer, que es troba alçat per un mur de contenció. Aquestes cases es van construir entre els anys 1923-1924 coincidint amb la primera ampliació important de la colònia. La tipologia constructiva i la distribució es molt semblant a les cases del pla.  

  

La Casa del Administrador està situada al nord del carrer Escòcia. Te un ampli domini visual dels primers carrers que es van formar, ja que es troba construïda en una cota superior.  

En posteriors ampliacions, el nucli va enlairar-se per la falda de la muntanya al voltant de l'antiga capella.  

Església de la Mare de Déu de Borgonyà. L'any 1895 les terres del mas Borgonyà, juntament amb la capella, son adquirides per la companyia Filatures del Ter, per construir-hi una fabrica i colònia industrial. El dia 11 d'abril de 1898 es consagrà la nova capella i l'escola de nens. L'escola de nenes era en un altre edifici. Per la construcció de l'església es va triar el mateix emplaçament que l'antiga capella. L'any 1925, el bisbat de Vic dona autorització per celebrar-hi actes religiosos. La seva gran alçada la fan destacar entre totes les altres construccions.  

Escola de Nens i Habitatge del Capellà, segle XIX. Edifici adossat a la façana de llevant de l'església. En aquest edifici, a banda de l'escola, s'hi van habilitar les habitacions del capellà i la casa de la família de l'ermità. El primer mestre de l'escola va entrar l'abril de 1898 i va ser el capellà Ramon Vila, vicari de Sant Vicenç. No era titulat com a mestre. El mateix director de l'empresa feia exàmens als alumnes. La proclamació de la República va suposar, any 1934, contractar un professional titulat. Després de la Guerra Civil el capellà tornà a exercir de director de l'escola. L'any 1956 es va començar a construir la nova escola degut a l'augment de la població.    

El Carrer Catalunya està situat darrera l'església. Està constituït per deu cases entre mitgeres alineades en un costat del carrer, que es troba alçat a través d'un mur de contenció. Es van construir al voltant de l'any 1922. La tipologia constructiva i la distribució es molt semblant a les cases del pla, tot i que son de major dimensions per allotjar-hi famílies nombroses.     

Casa-cuna, situada al principi del carrer Girona. Durant la primera fase d'expansió, dècada 1920, es va dotar a la colònia d'un major nombre de serveis per als treballadors. Entre aquests destaca la “casa-cuna”, on els obrers podien deixar els seus fills fins acabar la jornada laboral. No serà fins l'any 1952 que es construirà l'edifici actual, on i avien millors condicions. 

  

A la dècada dels 40, del segle passat, arriba l'aigua corrent a totes les cases de la colònia. Actualment estan canviant canonades.

Es construeixen els blocs del carrer Barcelona, anys mes tard els del carrer Girona. A partir de l'any 1979 la colònia es traspassa al municipi i s'inicia la venda d'habitatges als seus estadants. La fàbrica va tancar definitivament les portes l'any 1999, des de aleshores una part industrial es ocupada per empreses de diversos sectors.

  

                                                   

La part residencial ha esdevingut un poble amb personalitat pròpia.