PARC AGROECOLÒGIC DE GALLECS
El Parc Agroecològic de Gallecs, ( 733 hectàrees ), a 15 quilometres de Barcelona, format per els municipis de Mollet del Vallés ( 448,24 ha.), Santa Perpetua de la Mogoda ( 119,45 ha.) Parets del Vallés ( 71,37 ha. ), Lliçà de Vall ( 36,94 ha. ), Montcada i Reixach ( 32,33 ha.) i Palau-solità i Plegamans ( 25,16 ha.).
març 2025 ( entrada Mollet del Vallés )
Està situat a la Plana del Vallés, entre la riera de Caldes i el riu Tenes que pertanyen a la conca del riu Besós, i entre la Serralada del Litoral i Prelitoral que recorren la regió metropolitana de Barcelona en sentit paral·lel al mar. Des de el punt de vista administratiu l'espai lliure central de l'àmbit de Gallecs pertany a diferents municipis, esmentats anteriorment, tots ells integrants a les comarques del Vallés Oriental i Occidental.
El seu interès paisatgístic es deu al fet que es tracta d'un dels últims espais sense urbanitzar de la comarca. Es un espai fràgil, vulnerable, d'interès ornitològic per especies nidificadores, migradores i hivernants.
Com a nucli central i trobem l'església de Santa Maria de Gallecs, romànica del segle XII, posteriorment renovada, si han trobat restes de mosaics molt mes antics (paleocristians del segle IV), al subsòl del edifici romànic. El primer esment escrit es de l'any 1008.
Aleshores Gallecs era una comunitat no gaire gran de pobladors que treballaven el camp i tenien petites parcel·les de forma allargada i estreta, menors a 1 hectàrea, a la vora dels quals i vivien.
Fent un gran salt en el temps, per no avorrir a ningú, saltarem a l'any 1968 quan Gallecs va estar a punt de desaparèixer. El Pla director de l'àrea metropolitana de Barcelona preveia la construcció d'una gran ciutat per a uns 130.000 habitants en la zona que ens ocupa.
L'any 1971 es van expropiar un total de 1.472 hectàrees. Aquest projecta l'aprovaria definitivament el consell de ministres de l'any 1978. L'any 1974 es creà a la zona un circuit de motocròs que estigué actiu fins a començament de l'any 1980. Degut a tots aquest fets, l'any 1977, es va crear un moviment ecologista i veïnal formant la Comissió per la defensa de Gallecs, reclamant que l'àrea es protegís com a zona natural i agrícola.
Es varen ocupar masies abandonades, fet que va tenir un paper important en tot aquest afer. A principis de l'any 1980 mes de cent persones ocupaven cases a Gallecs. Després de remoure cel i terra, organitzar manifestacions i molt treball al darrera, l'any 1981, es va firmar un conveni entre l'Ajuntament de Mollet del Vallés i la Generalitat de Catalunya que va posar fi al projecta urbanístic.
Entorn de l'església.
Ca l'Amic és un conjunt rural format per tres masies, Ca l'Antic, conegut també com a Can Fornaguera, Ca l'Andreu i Cal Ferrat. Les tres masies estan relacionades entre elles de manera diversa i complexa, amb cossos annexes i patis. Ca l'Andreu està adossada a la masia de Cal Ferrat i al pati de Cal Antic. L'ús original del conjunt es residencial amb dependències per treballar al camp. Està ocupat, però deslligat sensiblement de l'activitat agrícola. Presenta una manca de manteniment a causa de la pèrdua de l'activitat principal. A la llinda de fusta de la planta pis de Ca l'Andreu hi ha escrita la data 1744. El valor fonamental es la complexitat i la riquesa de les seves instal·lacions que el converteixen en un dels espai mes rics de la història rural de Gallecs.
Can Xambres, construïda amb anterioritat al segle XIX, es el resultat de la unió de dues cases, can Xambres i can Traïdor de la plaça. L'any 1942 Ramón Molist la compra hi fa moltes reformes, fins que el conjunt se esdevé una única casa.
Aquesta casa s'anomenava ca la Cecilia, perquè el Sr. Mas de Can Cruz va construir-la, l'any 1920, per a la minyona Cecilia Huguet. Però la Cecilia va marxar de Gallecs al començar la guerra civil (1.936). La família Safont, vinguda de Castelló d'Empúries, la va comprar l'any 1937 i des de aleshores s'anomena can Salvi. La casa va ser renovada entre els anys 1940-1945 i encara es pot veure el moli metàl·lic, que resta sense ús. La família Safont no ha abandonat mai la finca.
Masia de Can Cruz, construïda a finals del segle XVIII, amb posteriors cossos annexos a llevant i ponent. Situada al antic camí de Gallecs, en un indret de topografia elevada, li dona gran presencia al entorn. Està envoltada de camps de conreu i te vistes sobre els plataners del torrent Caganell.
Actualment deshabitada, es preveu que el propietari actual (INCASOL) en faci una rehabilitació amb l'objectiu de recuperar el seu valor patrimonial i històric i que esdevingui la seu del Consorci de Gallecs. Està situada en un lloc estratègic, ja que es troba en un punt central de l'Espai Natural de Gallecs, pròxim a l'entorn de l'església. Durant dècades va ser destinada a l'explotació de cereal. L'any 2005 varen desallotjar les persones que hi vivien per l'estat ruïnós del edifici.
L'era.
Masia de can Jornet Xic, segles XVI i XVII, l'any 1900 va ser molt reformada. Actualment continua usant-se com a masia però amb una activitat molt menor. Es la seu del Consorci del Parc de Gallecs.
A Gallecs existeixen diversos molins de vent i sínies que es feien servir per poder extraure aigua dels pous per regar els camps de conreu. Actualment s'han reparat cinc molins de vent.
El moli de can Cruz, restaurat l'any 2018, junt amb la bassa, situada a uns 250 metres un de l'altre, son unes instal·lacions que recollien l'aigua del pou de la masia i que al pas del temps havia anat degradant fins que havien quedat del tot abandonades, aleshores feia uns 15 anys.
Moli de can Salvi. Es curiós, cada moli està pintat de diferent color.
El moli de can Blanc, instal·lat sobre una base accessible al seu interior, és un equipament demostratiu i divulgatiu sobre les energies renovables.
Moli de ca l'Antic.
La riera de Gallecs, també coneguda com a riera Caganell, neix a Palau-solità i Plegamans, travessant tot Gallecs. ( sembla ser que desemboca al Besós )
L'aiguamoll de can Salvi, és una zona humida, estable, que manté un nivell superficial d'aigua sotmès a possibles fluctuacions.
Bassa de can Benito és una zona humida que actua com a bassa pulmó, es a dir, que reté par de l'aigua que circula per la riera Caganell i l'hi retorna gradualment després d'un temps de retenció. Permet un desguàs esglaonat adequat per la llera, en el cas d'avingudes d'aigua.
L'entrada d'aigua a la zona humida es realitza a través d'un sobreeixidor lateral simple. Aquest sobreeixidor condueix l'aigua cap a un tub subterrani de formigó quan el cabal del torrent supera els 1,1 m3/s.
La mina d'aigua de Can Cruz, amb mes de 300 anys d'antiguitat, està formada per un sistema de basses lligades a la mina, que inicia el seu recorregut al bosc de can Mulá, passant per les basses de can Cruz i acabant per les de can Jornet Xic. Antigament l'aigua de la basses de can Cruz s'utilitzava per estovar el cànem i les basses de can Jornet Xic, per regar l'horta.
Amb la recuperació de la bassa de can Cruz, ( any 2018 ), que te uns 200 metres cúbics de capacitat, es vol oferir nous hàbitats a amfibis, rèptils i insectes de l'orde dels odonats, on s'inclouen les libeu-les.
Un cop vista, no tinc paraules.
Passejant per Gallecs, ara aquí ara allà, ens podem trobar uns quants arbres interesants, plataners,
figueres,
alzines,
pins,
no els conec,
El Consorci del Parc de l'Espai d'Interès Natural de Gallecs és l'òrgan gestor. Es va construir l'any 2006 i està format pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i l'Institut Català del Sòl de la Generalitat de Catalunya i els Ajuntaments de Mollet del Vallés, Palau-solità i Plegamans, Montcada i Reixac, Lliçà de Vall, Parets del Vallés i Santa Perpetua de Mogoda.
Aquest territori, conformat principalment per 515 ha de superfície agrària útil, 62 ha de massa forestal i 63 edificacions, va ser qualificat com a sistema general d'espais lliures públics d'àmbit supramunicipal en el Pla Director Urbanístic, aprovat l'abril de l'any 2005, document que va posar fi a un conflicte urbanístic iniciat l'any 1970 amb la delimitació de l'ACTUR Santa Maria de Gallecs. En data 20 0ctubre de l'any 2009, l'àmbit de Gallecs va ser inclòs al Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN).
De moment, amb dona la sensació que el parc està un xic... descuidat. Pot ser que quant el visiti tot, canvií d'opinió.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada