PARC AGROECOLÒGIC DE GALLECS
El Parc Agroecològic de Gallecs, ( 733 hectàrees ), a 15 quilometres de Barcelona, format per els municipis de Mollet del Vallés ( 448,24 ha.), Santa Perpetua de la Mogoda ( 119,45 ha.) Parets del Vallés ( 71,37 ha. ), Lliçà de Vall ( 36,94 ha. ), Montcada i Reixach ( 32,33 ha.) i Palau-solità i Plegamans ( 25,16 ha.).
març 2025 ( entrada Mollet del Vallés )
Està situat a la Plana del Vallés, entre la riera de Caldes i el riu Tenes que pertanyen a la conca del riu Besós, i entre la Serralada del Litoral i Prelitoral que recorren la regió metropolitana de Barcelona en sentit paral·lel al mar. Des de el punt de vista administratiu l'espai lliure central de l'àmbit de Gallecs pertany a diferents municipis, esmentats anteriorment, tots ells integrants a les comarques del Vallés Oriental i Occidental.
El seu interès paisatgístic es deu al fet que es tracta d'un dels últims espais sense urbanitzar de la comarca. Es un espai fràgil, vulnerable, d'interès ornitològic per especies nidificadores, migradores i hivernants.
Com a nucli central i trobem l'església de Santa Maria de Gallecs, romànica del segle XII, posteriorment renovada, si han trobat restes de mosaics molt mes antics (paleocristians del segle IV), al subsòl del edifici romànic. El primer esment escrit es de l'any 1008.
Gallecs era una comunitat no gaire gran de pobladors que treballaven el camp i tenien petites parcel·les de forma allargada i estreta, menors a 1 hectàrea, a la vora dels quals i vivien.
Fent un gran salt en el temps, per no avorrir a ningú, saltarem a l'any 1968 quan Gallecs va estar a punt de desaparèixer. El Pla director de l'àrea metropolitana de Barcelona preveia la construcció d'una gran ciutat per a uns 130.000 habitants en la zona que ens ocupa.
L'any 1971 es van expropiar un total de 1.472 hectàrees. Aquest projecta l'aprovaria definitivament el consell de ministres de l'any 1978. L'any 1974 es creà a la zona un circuit de motocròs que estigué actiu fins a començament de l'any 1980. Degut a tots aquest fets, l'any 1977, es va crear un moviment ecologista i veïnal formant la Comissió per la defensa de Gallecs, reclamant que l'àrea es protegís com a zona natural i agrícola.
Es varen ocupar masies abandonades, fet que va tenir un paper important en tot aquest afer. A principis de l'any 1980 mes de cent persones ocupaven cases a Gallecs. Després de remoure cel i terra, organitzar manifestacions i molt treball al darrera, l'any 1981, es va firmar un conveni entre l'Ajuntament de Mollet del Vallés i la Generalitat de Catalunya que va posar fi al projecta urbanístic.
Entorn de l'església.
Masia can Maiol. El conjunt de construccions de la masia està tancat per un mur, amb una portalada coberta amb teula àrab. El conjunt de la masia ha estat objecta de moltes modificacions al llarg del temps. Les parts antigues que es conserven podrien correspondre als segles XVI i XVII. Sembla que no es conserva cap element original. La imatge fonamental del conjunt és el resultat de les reformes realitzades en el segle XVIII, i d'altres de posteriors. Actualment es la seu del Campus arqueològic de la Fundació Clos. Palau-solità i Plegamans
Masia l'Estany de Gallecs. Segons ens varen dir, fa molt de temps ???, en aquests vols hi havia un estany dels torrents i mines d'aigua que passant per el territori de Gallecs. Actualment, segons sembla, s'han assecat moltíssim. No he trobat mes informació. No se si aquesta masia dona nom a la urbanització que te molt a prop. Segons sembla, fa pocs anys que va ser legalitzada. Montcada i Reixac.
D'aquesta masia no he trobat cap informació, no mes he pogut constatar que sembla tingui dos noms. Can Veire i Can Beira. Mollet del Vallés.
Can Mular, Mulá o Mola, son els noms d'aquesta masia, masia d'una fondària considerable, formada per tres cossos. La transformació mes important va ser afegir un cos lateral al primitiu, amb el que va desaparèixer una finestra gòtica original. L'ús inicial és de masia, actualment no fa funció d'habitatge, però si que s'usa en funcions agrícoles. Es d'origen medieval entre el segle X i XI, si han trobat restes romanes. És una de les masies mes antigues de la zona, son remarcables els carreus de les cantonades, el pou vell i el portal de la façana principal, situat de forma descentrada respecta al carener. Està situada al camí de can Veire. Sembla ser que Medicos sin Frontera i tenen un espai. Mollet del Vallés
Façana principal.
Lateral, amb l'era.
Lateral, s'hi aprecia la fondària.
Pou.
Can Viola. No he trobat cap tipus d'informació de la masia. Montcada i Reixac.
En aquesta zona de can Viola si ha trobat un jaciment arqueològic. Les restes arqueològiques ocupen un àrea compresa entre els PK 4.900 i 4.980. Actualment no se en quin estat està, no vam veure res. Mapa del seu emplaçament.
Ca l'Amic és un conjunt rural format per tres masies, Ca l'Antic, conegut també com a Can Fornaguera, Ca l'Andreu i Cal Ferrat. Les tres masies estan relacionades entre elles de manera diversa i complexa, amb cossos annexes i patis. Ca l'Andreu està adossada a la masia de Cal Ferrat i al pati de Cal Antic. L'ús original del conjunt es residencial amb dependències per treballar al camp. Està ocupat, però deslligat sensiblement de l'activitat agrícola. Presenta una manca de manteniment a causa de la pèrdua de l'activitat principal. A la llinda de fusta de la planta pis de Ca l'Andreu hi ha escrita la data 1744. El valor fonamental es la complexitat i la riquesa de les seves instal·lacions que el converteixen en un dels espai mes rics de la història rural de Gallecs. - Mollet del Vallés -
Masia de can Castellà, segle XVIII. L'any 1942 es reformà la façana i es va trobar una rajola amb data 1888, el mateix any que es va fer l'era. Les pedres del darrera denoten una gran antiguitat, està situada al camí de cal Traïdor. El nom de la casa prové del poble originari dels antics habitants, Castellar del Vallés. Actualment es una granja de gallines ponedores ecològiques. Mollet del Vallés.
Can Xambres, construïda amb anterioritat al segle XIX, es el resultat de la unió de dues cases, can Xambres i can Traïdor de la plaça. L'any 1942 Ramón Molist la compra hi fa moltes reformes, fins que el conjunt se esdevé una única casa. - Mollet del Vallés -
Aquesta casa s'anomenava ca la Cecilia, perquè el Sr. Mas de Can Cruz va construir-la, l'any 1920, per a la minyona Cecilia Huguet. Però la Cecilia va marxar de Gallecs al començar la guerra civil (1.936). La família Safont, vinguda de Castelló d'Empúries, la va comprar l'any 1937 i des de aleshores s'anomena can Salvi. La casa va ser renovada entre els anys 1940-1945 i encara es pot veure el moli metàl·lic, que resta sense ús. La família Safont no ha abandonat mai la finca. - Mollet del Vallés -
Masia de Can Cruz, construïda a finals del segle XVIII, amb posteriors cossos annexos a llevant i ponent. Situada al antic camí de Gallecs, en un indret de topografia elevada, li dona gran presencia al entorn. Està envoltada de camps de conreu i te vistes sobre els plataners del torrent Caganell.
Actualment deshabitada, es preveu que el propietari actual (INCASOL) en faci una rehabilitació amb l'objectiu de recuperar el seu valor patrimonial i històric i que esdevingui la seu del Consorci de Gallecs. Està situada en un lloc estratègic, ja que es troba en un punt central de l'Espai Natural de Gallecs, pròxim a l'entorn de l'església. Durant dècades va ser destinada a l'explotació de cereal. L'any 2005 varen desallotjar les persones que hi vivien per l'estat ruïnós del edifici. - Mollet del Vallés -
L'era.
Masia de can Jornet Xic, segles XVI i XVII, l'any 1900 va ser molt reformada. Actualment continua usant-se com a masia però amb una activitat molt menor. Es la seu del Consorci del Parc de Gallecs. - Mollet del Vallés -
Masia de la Torre d'en Malla. Es una masia fortificada documentada des de l'any 904. És el centre d'una explotació agrícola. Va estar reformada el segle XIX. Si han trobat restes possiblement romanes. A partir de l'any 1548 adopta el nom de Torre d'en Malla fins el dia d'avui. - Parets del Vallés -
En aquesta foto si aprecia el safareig, tapat per arbres i herbes.
Espai de descans de la Torre d'en Malla,
bancs.
Dir deixadesa es poc.
Al costat mateix hi ha el safareig, segons sembla, de l'època romana, amb dos rentadores i quatre piques de punt rodo. Aquest safareig utilitza aigua de la mina que hi circula subterràniament. Sembla ser que les rajoles del fons son romanes. Safareig vinculat a la Torre d'en Malla on rentaven la roba els habitants d'aquesta masia, a mes de utilitzar-se com a bassa de rec.
Casanova de can Vila. ( també he vist escrit Casa nova de can Vila ). No trobo cap mes tipus d'informació. - Parets del Vallés -
A poques passes, un pou i un safareig.
Masia de can Vila, es un edifici originari del segle XVI, conserva d'aquesta època dues finestres amb brancals, ampit i llinda de pedra, amb un escut, i també el portal adovellat de mig punt amb la inscripció de l'any 1723. El seu us s'ha mantingut a traves dels anys. Actualment el treball del camp es manté de la ma del Pere i la Dolores. Al seu entorn si troba l'escola municipal d'educació especial de Mollet del Vallés. - Mollet del Vallés -
Can Jornet de Parets, masia construïda al segle XIX, està situada a l'est del parc i cedida com equipament municipal a l'ajuntament de Parets del Vallés. És la seu del Grup Escolta Sant Jaume i acull un aula de l'Escola de Natura de Parets. Conserva part de l'era on batien el gra amb cavalls. Can Jornet de Parets formava part de can Jornet de Gallecs que arribava fins a la riera Seca. La masia ha estat totalment reformada i adequada als usos actuals.
Restes de la sínia i el safareig de can Jornet de Parets.
Masia de can Banús, any 1202. La seva fisonomia ha sofert moltes transformacions que han desvirtuat la seva tipologia, no obstant això la seva façana principal conserva una finestra gòtica de gran interès. La família Banús en va mantenir la possessió fins ben avançat el segle XIX. Actualment està en obres. Santa Perpetua de la Mogoda.
L'era.
I falten algunes masies de Gallecs, però, per no saber, no se ni el nom.
A Gallecs existeixen diversos molins de vent i sínies que es feien servir per poder extraure aigua dels pous per regar els camps de conreu. Actualment s'han reparat cinc molins de vent.
El moli de can Cruz, restaurat l'any 2018, junt amb la bassa, situada a uns 250 metres un de l'altre, son unes instal·lacions que recollien l'aigua del pou de la masia i que al pas del temps havia anat degradant, fins que havien quedat del tot abandonades.
Moli de can Salvi. Es curiós, cada moli està pintat de diferent color.
Aquest moli ha estat fet de nou, al lloc on i havia existit la masia de can Blanc, ara enderrocada, i que ja contava amb un moli de vent. Aquest moli està instal·lat sobre una base accessible al seu interior, és un equipament demostratiu i divulgatiu sobre les energies renovables. Actualment el seu interior no està visitable.
Moli de ca l'Antic.
Moli de can Vila.
Moli, sense recuperar.
Moli can Castellà, sense recuperar.
La riera de Gallecs, també coneguda com a riera Caganell, neix a Palau-solità i Plegamans, travessant tot Gallecs. ( sembla ser que desemboca al Besós )
L'aiguamoll de can Salvi, és una zona humida, estable, que manté un nivell superficial d'aigua sotmès a possibles fluctuacions.
Mirador d'ocells.
Bassa de can Benito és una zona humida que actua com a bassa pulmó, es a dir, que reté par de l'aigua que circula per la riera Caganell i l'hi retorna gradualment després d'un temps de retenció. Permet un desguàs esglaonat adequat per la llera, en el cas d'avingudes d'aigua.
L'entrada d'aigua a la zona humida es realitza a través d'un sobreeixidor lateral simple. Aquest sobreeixidor condueix l'aigua cap a un tub subterrani de formigó quan el cabal del torrent supera els 1,1 m3/s.
La mina d'aigua de Can Cruz, amb mes de 300 anys d'antiguitat, està formada per un sistema de basses lligades a la mina, que inicia el seu recorregut al bosc de can Mulá, passant per les basses de can Cruz i acabant per les de can Jornet Xic. Antigament l'aigua de la basses de can Cruz s'utilitzava per estovar el cànem i les basses de can Jornet Xic, per regar l'horta.
Amb la recuperació de la bassa de can Cruz, ( any 2018 ), que te uns 200 metres cúbics de capacitat, es vol oferir nous hàbitats a amfibis, rèptils i insectes de l'orde dels odonats, on s'inclouen les libeu-les.
La riera Seca es un petit afluent del riu Tenes, amb una longitud de 12 km., neix al terme de Caldes de Montbui, segueix per Lliçà d'Amunt, Lliçà d'Avall, Parets del Vallès i Mollet del Vallès, desembocant al riu Tenes, molt a prop del riu Besos. Tot i que gairebé sempre baixa amb molt poca aigua i el major temps està seca, mes d'una vegada ha donat algun ensurt inundant els seus voltants. Marca el límit oriental de Gallecs.
Gual de la Torre d'en Malla.
Passejant per Gallecs, ara aquí ara allà, ens podem trobar uns quants arbres interesants.
Lledoner - celtis australis -
Plàtan comú - platanus x hispanica -
Figuera - ficus carica -
Alzina - quercus ilex -
Pi -
¿?
¿?
¿?
¿?
Flora de Gallecs.
Borratja de flor blanca ( borago officinalis ). En castellà, "borrajas ".
Cardo marià ( silybum marianum )
Buglosa o Flor Morada. ( echium plantagineum )
Boix bord ? - Nom científic hamnus alaternus ?
¿?
Fonoll - foeniculum vulgare -
Camps zona can Mular.
Zona masia de l'Estany.
Zona can Maiol.
Antena del Centre Emissor del nord-est.
Dipòsit de Gallecs.
Camí dels Bandolers.
Els cultius de secà son els dominants, s'hi conreen blats antics com l'espelta, (l'espelta petita de mes de 8.000 anys d'antiguitat), el forment, la xeixa, el blat Montjuic...També si cultiva la llentia pardina, el cigró menut ...
Camí de Sant Valèria.
Camp de tirabecs - pisum sativum var. macrocarpum - És una varietat botànica del pèsol caracteritzada pel fet que es menja tota la tavella.
Des del camí de sant Valèria.
Can Cònsol. La Unitat Dependent can Cònsol, és una Unitat Dependent del Centre Penitenciari Quatre Camins, creada l'any 1998. - Mollet del Vallés -
Xiprers de can Cònsol.
Al fons, Montserrat.
Bosc Torre d'en Malla.
Camps, zona can Jornet de Parets.
Camps zona can Banús.
Horts de can Castellà.
Tallant herba.
Uns quants ceps. Mes o menys uns 50 anys enrere, a Gallecs, la major part dels conreus eren de vinya.
Horts, parcel·les petites.
Deixalles dels horts, això no s'hauria de permetre.
Horts Torre d'en Malla.
Horts de can Vila.
Camps sense cultivar.
Zona de descans, a tocar la riera Seca.
Àrea can Mainou.
Troballa a Gallecs. - Feien una sessió de fotografies -
El Consorci del Parc de l'Espai d'Interès Natural de Gallecs és l'òrgan gestor. Es va construir l'any 2006 i està format pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i l'Institut Català del Sòl de la Generalitat de Catalunya i els Ajuntaments de Mollet del Vallés, Palau-solità i Plegamans, Montcada i Reixac, Lliçà de Vall, Parets del Vallés i Santa Perpetua de Mogoda.
Aquest territori, conformat principalment per 515 ha de superfície agrària útil, 62 ha de massa forestal i 63 edificacions, va ser qualificat com a sistema general d'espais lliures públics d'àmbit supramunicipal en el Pla Director Urbanístic, aprovat l'abril de l'any 2005, document que va posar fi a un conflicte urbanístic iniciat l'any 1970 amb la delimitació de l'ACTUR Santa Maria de Gallecs. En data 20 0ctubre de l'any 2009, l'àmbit de Gallecs va ser inclòs al Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN).
El fet que una zona de Gallecs sigui de Montcada i Reixac, població distant uns 13 km., encara no ho he esbrinat. He escrit a l'Ajuntament de Montcada, espero resposta. Mapa de les ubicacions.
Nomes cal veure aquestes fotos, en son una mostra, per comprovar que Gallecs necessita una bona netejada, per tornar a ser el que havia estat. Un parc per conrear, passejar, córrer ... i sobre tot respectar-lo i estimar-lo.
Crec que no estaria de mes posar cartells amb el nom de les masies, any de la seva construcció, i activitat actual. El parc te molts visitants al cap del dia. No se si es molt complicat posar uns pilons espaiats, per delimitar el seu territori.
Les fotos i els escrits, es varen començar a fer el mes de març del 2025, i s'acabaren el mes de maig del mateix any.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada