MANLLEU

Manlleu es una ciutat i municipi de Catalunya situat a la comarca d'Osona, al centre de la regió de l'Alt Ter, l'any 2024 tenia 21.348 habitants. El riu Ter a definit els límits del paisatge del terme. Popularment se l'anomena capital del Ter.

maig 2023 ( "foto antiga" ) - al fons la devesa

maig 2023 ( "foto antiga" ) - fotografia des de el pont de Can Moles

Les primeres evidències de poblament a l'àrea de Manlleu es remunten al neolític mitjà, 4.300-2.500 a.C. A principis del segle XIX van aparèixer les primeres fàbriques que progressivament van substituir el treball a domicili dirigit pels paraires.

maig 2023 ( "foto antiga" ) - Can Buxó, actualment NOVATILU.

maig 2023 ( "foto antiga" ) - Canal Industrial, al fons Rentants de Baix.

La creació del Canal Industrial va permetre el sorgiment de fàbriques situades a la vora i la formació de colònies industrials. Els primers anys del segle XX es van veure condicionats per la crisi del tèxtil provocada per la pèrdua dels darrers mercats colonials. L'esclat de la guerra civil, l'any 1936, va iniciar una època de penúries, el fort anticlericalisme va comportar l'expulsió del clero i la destrucció de l'església. Les penúries de la postguerra es van veure agreujades per la inundació del mes d'octubre de l'any 1940. L'inici del segle XXI ha vist un nou impuls de l'activitat econòmica que ha comportat un increment demogràfic i urbanista notable a causa de la immigració procedent de l'estranger.

Al centre de la vila i trobem la plaça Fra Bernardí, urbanitzada a finals del segle XIX i remodelada diverses vegades. Es tracta de la darrera de les places porticades vuitcentistes construïdes a Catalunya. La superfície es de 120 metres quadrats.

maig 2026

Edifici de la plaça Bernardí, 1. Any 80 del segle XX

Edifici de la plaça Bernardí, 32-33. ( segle XX ). Aquesta casa fou comprada per la Caixa d'Estalvis de Manlleu, actualment encara es coneix amb el nom de "casa de la caixa". La Caixa de Manlleu va ser absorbida per el BBVA.

Plaça Bernardí, 14. Una peculiaritat de la casa és que la seva amplada és la mateixa que la llum d'un dels arcs que formen els porxos de la plaça, uns 4 metres aproximadament, essent una de les cases més estretes de Manlleu. Forma part del grup d'edificis de la part antiga de la ciutat, Baix Vila, que es transformen durant la primera mitat del segle XX, construïdes, generalment, per la burgesia adinerada que controlava el sector industrial.

El carrer del Pont pertany íntegrament al barri de Baix Vila. Les primeres cases foren edificades l'any 1599. Ha canviat moltes vegades de nom, fins que l'any 1977, ja em la democràcia, finalment li tornaren el nom original. El seu nom fa referencia al pont de can Moles que es al final del carrer.

Recordant les nostres frases fetes.

Barri de Gràcia. L'aiguat del 17 – 18 d'octubre de 1940 va ser una catàstrofe històrica a Manlleu, on el riu Ter va pujar nou metres, inundant el Baix Vila i causant 10 morts, nombrosos ferits i danys catastròfics a la industria i habitatges. Entre les conseqüències de la riuada hi ha la creació del Barri de Gràcia, per suplir els habitatges que van desaparèixer. El Barri de Gràcia està format per cases unifamiliars d'una sola planta situat al camí, entre el Centre Urbà i l'Estació del Ferrocarril, avui avinguda de la Diputació.

Plaça de Nostra Sra. de Gràcia, es una plaça porticada de 65 metres de llarg i 33 metres d'ampla. El porxo té una profunditat constant de 3,80 metres i una alçada d'una planta.

L'actual església de Nostra Senyora de Gràcia es el resultat d'una ampliació de l'original. Aquesta ampliació li dona al conjunt unes proporcions singulars. Va començar a construir-se l'any 1941, en una de les parts altes de la vila. El sis de maig de l'any 1951 es fa la benedicció del temple. Actualment se celebra el seu 75 aniversari.

Si bé l'aspecte exterior no deixa de ser curiós, amb un interessant joc de pendents a les taulades, l'interior sorprèn a aquells que i entren per primera vegada, això es degut a les pintures que decoren els seus murs, amb símbols i jocs cromàtics, del pintor torellonenc Joan Rifà Benet. ( Torelló 10 març 1926 - Barcelona 20 juliol 2009 ). Enguany celebren el seu centenari, coincidint amb el 75 aniversari de l'església de Gràcia, potser l'obra mes emblemàtica sortida de les seves mans.