ELS PLANS DE SIÓ

El Plans de Sió, es un municipi de la comarca de La Segarra, amb capital a Les Pallargues. Està format per les entitats de població d'Hostafrancs, Les Pallargues, Concabella, Mont-roig, Sisteró, El Canós, Pelagalls, Montcortés de Segarra, L'Aranyó, Ratera, Muller d'Hostafrancs. Posats per ordre de habitants, de mes a menys. 

Concabella, - 97 habitants l'any 2025 - es una de les entitats situada prop de la riba dreta del riu Sió, al voltant de l'antic Castell de Concabella. 

Carrer Major, 

                                           març 2026

carrer Sant Viçens,

Cal Gavernet, 

carrer de la Font,  

racó flòrid

el poble vist des de la torre del castell.

El castell de Concabella es el castell o casal fortificat més gran de la comarca i un dels pocs visitables. Tot i que no es forassenyat apuntar que l'origen de la fortificació el trobem en temps de domini califal, al segle X, fins l'any1031 no hi ha les primeres noticies del terme de Concabella. Amb la desamortització, el castell fou adquirit pels veïns de Concabella que l'empraren com a residencia particular i aprofitaren els seus carreus en noves construccions. Molt a poc a poc, fou totalment desfigurat, dividit en diverses propietats i emprat alhora com a cafè i sala d'espectacles, corrals, escola i pedrera per a altres construccions. Durant l'alçament, l'any 1938, els baixos del castell i edificis propers foren  ocupats pel camp de treball nº 4, lloc de concentració d'entre 800 i 1300 presos. No nomes eren presoners de guerra, si no també delinqüents comuns, presos polítics i eclesiàstics portats de la presó Model de Barcelona per fer treballs forçosos. Actualment es el Centre d'Interpretació dels castells de Sió, dels Secans de Lleida i l'Espai Pedrolo. 

Canal Segarra Garrigues, vist des de la torre del castell. 

Sala de concerts.

                                                 

El bandoler Perot Rocaguinarda, el 1609 va visitar el castell de Barberà (Conca de Barberà), prop de Vallfogona de Riucorb, i va aprofitar l'estada per anar a conèixer el rector de Vallfogona, Vicenç Garcia, qui li va dedicar un sonet. Vallfogona de Riucorb aleshores pertanyia a la Segarra. Prop de Cervera i Tàrrega hi passava el camí ral i era una zona molt freqüentada per bandolers. 

l'Espai Pedrolo, ubicat al Castell de Concabella, dins la Segarra natal de Manuel de Pedrolo i Molina. Aquest espai vol ser un homenatge a un dels escriptors catalans més importants i prolífics de la nostra historia. 

Josep Mª Espinàs, Jordi Sarsanedes, Maria Aurèlia Capmany i Manuel de Pedrolo. 

Les Pallargues, 104 habitants l'any 2025, es una entitat de població i capital del municipi d'Els Plans de Sió, està situat al voltant de l'antic castell de Les Pallargues. L'any 1974 li fou agregat el municipi de l'Aranyó i adoptà el nom oficial d'Els Plans de Sió. 

Plaça Major, per problemes de horari no visitarem res mes del poble. Després de dinar en "Lo cafè de les Pallargues", teníem el temps just per fer aquests dues fotos. En una si a divina l'església i l'altre el castell. 

Ametllers florits, a La Segarra ni han forces,  

nena passejant per un camp d'ametllers i  ravenisses ( diplotaxis erucoides ),

cabana de pastor,

Al fons, el castell d'Aranyó, lloc on anem tot seguit.

L'Aranyó es una entitat de població del municipi d'Els Plans de Sió, a la ribera del riu Sió, a 6 quilometres de Cervera, l'any 2025 contava amb 7 habitants. Fins l'any 1974, fou un municipi independent. Pedrolo el va descriure de la següent forma " Semblava un poblet abandonat. Mai s'oia cap veu, mai no es distingia cap llum, la torre del castell es dreçava, ni massa alta ni massa esvelta, per damunt la massa quadrada, de pedra grisa."

L'any 2019 s'instal·lava una estàtua de Manuel de Pedrolo, obra d'Enric Porta Sàrries, a la plaça del nucli del pobla. 

El castell d'Aranyó, edificat al segle XVI, hi va néixer l'escriptor Manuel de Pedrolo. Està documentat des de l'any 1044. L'any 1831 n'eren senyors els Pedrolo-Gomar. Tot i que originàriament el castell havia consistit en una torre de vigilància i defensa per fer front als atacs sarraïns, posteriorment va ser transformat en castell-palau, segle XVI, amb una funció estrictament residencial, com era habitual en les fortificacions de la Segarra post medieval. L'element mes antic del conjunt es la torre quadrada de grans proporcions. Sembla ser que fins a finals de l'any 2025 i vivia la propietària. Actualment està deshabitat. 

                                        

                                       

                                       

                                                    

Església Parroquial de l'Assumpció. No sen tenen referències històriques, però es probable que ja existís en època romànica. L'edifici actual és d'època moderna. 

Els Pallers de Pedra, son unes grans roques de sauló, molt erosionades, de 4 metres d'alçada,  que han donat peu a una llegenda popular. La llegenda, molt resumida, conta que un pelegrí es va aturar a buscar aixopluc en un mas acabalat, li fou negat i ell va castigar-los convertint en pedra tot el que era palla. "Jo dormiré al terra dur però demà els teus pallers seran de pedra ", va sentenciar.  I així va ser.