VOLCÀ DE LA CROSA DE SANT DALMAI

El Volcà de la Crosa està situat a cavall del Gironès i La Selva, a la falla que separa Les Guilleries de la plana de La Selva. Aiguaviva, Bescanó del Gironès i Vilobí d'Onyar de  La Selva, son els pobles que l'acullen. És el volcà que te el crater mes ample de la Península Ibérica i dels mes grans d'Europa, 1.250 metres. La seva grandària excepcional es deguda a la violència eruptiva a conseqüència de la presència d'una gran bassa d'aigua subterrània. Dins del crater principal hi ha un segon cràter fruit d'una erupció posterior. La seva fondària màxima es de 74 metres. Va formar-se durant el quaternari, al mateix moment que els volcans de la Garrotxa i la Vall de Llémena, va tenir diferents fases dins un únic episodi eruptiu. 

                                                        novembre 2025

La majoria de volcans freatomagmàtics són ocupats per un llac. No es el cas de La Crosa, ja que el seu interior es va col-matar per una colada de basalt al final de l'erupció. Tot i així el fons de la depressió acollia antigament aiguamolls temporals, que encara poden reaparèixer, ocasionalment, després de pluges persistents. Per tal de dessecar aquests aiguamolls, entre finals del segles XVIII i principis del segles XIX es va construir una mina subterrània que parteix de la part mes fonda del cràter, després d'un recorregut d'uns 800 metres, desguassa al torrent de Tornaveus. Actualment el fons del cràter es ocupat per conreus.

Mirador de les Guilloteres. Ens permet gaudir d'una vista panoràmica de la zona i del volcà. S'identifica el crater per camps de conreu i envoltat d'una densa massa forestal. A la dreta s'aixeca el turó de Sant Llop. Al darrere del volcà es distingeix el conjunt muntanyós del massís de les Gavarres (esquerra) i l Serralada de la Selva Marina (dreta). En concret aquest mirador es la damunt mateix de la Gredera de Guilloteres. 

Gredera de les Guilloteres. De manera tradicional, a l'entorn de la Crosa s'havien explotat els materials volcànics, localment anomenats "tosquija", per pavimentar camins. Al darrer terç del segle XX es varen iniciar grans explotacions industrials de tosquija. La pressió popular va aconseguir aturar-les. Un cop abandonades sovint varen esdevenir abocadors incontrolats. L'any 1995 el Govern de la Generalitat va protegir definitivament el paratge de la Crosa.  

Gredera de can Costa. A can Costa s'identifica un altre tall que va ser format durant els anys en que el volcà va ser sotmès a l'extracció de tosquija. De la mateixa manera que a Guilloteres, es pot identificar la disposició en capes dels diferents materials volcànics que ens permeten contemplar com és el volcà per dins. A l'antic front d'extracció, d'una alçada màxima aproximadament de 20 metres, s'alternen capes de materials volcànics de pocs centímetres a més d'un metre de gruix, amb diferents característiques.

Ermita de Sant Llop. La petita capella de Sant Llop, resta mig enrunada, envaïda per la boscúria i envoltada d'un fossat que en dificulta l'accés. Sabem que l'any 1279 era possessió del castell de Brunyola. A la fi del segle XIX va servir de torre de telegrafia òptica militar. Per aquest motiu es va alçar l'espadanya amb maons i es va defensar amb el fossat i els talussos. No es te constància de quan s'hi va abandonar el culte. Actualment acostar-se als seus murs es molt complicat, doncs està envoltada per tota classe d'arbres i matolls. En les fotos, mes que veure-la s'endevina. 

L'alzinar. Damunt els relleus volcànics de la comarca de La Selva la vegetació que i creix de manera espontània es constituïda principalment pels boscos d'alzina. L'alzinar es una comunitat forestal pròpia de les contrades humides del nord del Mediterrani. En condicions naturals l'ombra permanent i fosca de les alzines impedeix el desenvolupament d'herbes al sotabosc i limita la proliferació d'arbustos amants de la llum.

En un dia clar es pot veure, des de la Gredera de Can Costa, com els boscos de fulla caduca dominen a les obagues i zones altes de la muntanya, així com l'entorn dels cursos fluvials i les parts mes fundents de la plana, afectades per  la inversió tèrmica hivernal. Els boscos Mediterranis, sempre verds, s'enfilen pels solells, els turons i les parts baixes de les muntanyes.