EL MASNOU

El Masnou es una vila i municipi de la comarca del Maresme. Està situat a la costa entre Montgat i Premià de Mar. Té un relleu molt accidentat, a causa de la proximitat de la Serralada del Litoral. L'actual terme va pertànyer antigament a Sant Feliu d'Alella i a Sant Martí de Teià, pobles de l'entorn relativament allunyats del mar per protegir-se dels atacs dels pirates. La seva població vivia de l'agricultura i de la pesca. A la platja, s'hi van establir les comunitats de pescadors. La segregació i independència del Masnou respecta a Teià es produí l'any 1825. El nou municipi va incorporar el Barri d'Ocata. L'any 1846 s'hi incorporà el barri marítim, d'Alella de Mar, també anomenat Cases de Mar.

Entrant El Masnou per Alella. Carrer Amadeu I.

Edifici residencial de Can Xala, antic recinte industrial. A nivell local també es conegut amb el nom de ca n'Humet, per haver viscut l'alcalde Miquel Humet. En aquests moment te tota la pinta d'estar "okupada".

Fàbrica de can Xala, conjunt industrial format per diversos volums on destaquen les naus centrals. La xemeneia de bòvila que sobresurt, esdevé una referencia visual des de diferents punts, es la que queda de les dues que va arribar a tenir.

( carrer Figueres )

( carrer torrent Umbert )

Conjunt fabril fundat per l'empresari Josep Sensat. Fou una de les primeres fàbriques a Catalunya on s'introduí el vapor. Inicialment es dedicava a la filatura, tissatge i fabricació de veles. L'edifici te el sobrenom familiar del propietari que adquirí la fàbrica l'any 1883, Pau Estapé. El conjunt industrial a sofert diferents fases de construcció, ampliació i canvis de propietari en els 150 anys d'història. Al recinte si podia entrar pel carrer Lluis Millet i donava també al carrer Pau Estapé Maristany.

( carrer Lluis Millet )

( entrada carrer Lluis Millet )

( carrer Lluis Millet )

( entrada Pau Estapé Maristany )

L'entrada principal era a la mateixa carretera nacional, s'hi accedia per unes escales. Un cop dalt, hi havia les cases dels portes i s'arribava a un gran pati. Una frase anecdòtica, que m'ha cridat l'atenció, es la publicada per Marta Tabaras Bosch a " Records de les dones del tèxtil ". Segons explica, resumit, els treballadors anaven sovint al despatx a demanar explicacions. D'aquí surt la frase que solien dir - En aquest despatx no s'hi pot venir, perquè i entres tonto i en surts burro -.

Les cases dels voltants de la fàbrica eren propietat del amo. Les llogava als treballadors, principalment els que venien de fora, alguns dels habitatges eren compartits entre persones de diferents torns.

( carrer torrent Umbert )

Carrer Rafael de Casanova, conjunt arquitectònic protegit com a Bé Cultural d'Interès Local. Segle XX

Una porta molt ben pensada.

Una escala del mateix carrer, sembla mes antiga.

Cases amb els patis davant.

Passatge Mare de Deu de la Pau, segle XIX. Conjunt format per sis habitatges que formen una unitat, amb un espai comunitari en forma de carrer estret. Hi ha un pou. Te l'aspecte de petita colònia construïda per encabir-hi treballadors, potser de la fàbrica propera, Can Xala.

Can Cisa, ubicat al carrer Mossèn Cinto Verdaguer, 33-34. Es un edifici molt vell que externament mostra un aspecte ruïnós. ( A la façana si pot llegir, parcialment esborrats per l'erosió del temps, " Destileria anis del Gato ", i just sota el balcó " Vermut Cisa ". ( La Vanguardia del 8-11-2020 ). Actualment no es distingeix gairebé res ( no puc assegurar en quin idioma està escrit ). Del anís Del Gato no trobava informació actual, a traves de Antonio Pérez Lopez, un col·laborador de "El Masnou ahir i avui" (Facebook), he sabut que almenys fa 43 anys que ja no en destil·len, segons recorda, en aquell temps i feien gasoses. En quan al Vermut se'n continua fent, és un dels pocs negocis centenaris que queden al poble. Ara hi treballa la sisena generació. L'edifici està com està per que no i deixen fer obres al estar afectat, fa mes de trenta anys, per un pla urbanístic ( Marcos Villalba, "El Masnou ahir i avui" ).

Aquest pati la mitat es can Cisa i l'altre meitat can Boter, on quatre generacions de boters varen mantenir el seu ofici. Família Oliveras. ( Imma Oliveras, " El Masnou ahir i avui " ).

Davant mateix hi ha l'estació de tren, línies R1 i RG1, Barcelona-Mataró-Maçanet. Va entrar en servei el 28 d'octubre de 1848. L'edifici original no es conserva. L'any 1967 quan es va eixamplar la carretera Nacional II es va enderrocar i se'n construí una de nova.

Cal Comodoro, dit també casa Carreras. Josep Carreras Ferrer, comodor del port de Barcelona, l'any 1905 va comprar uns habitatges, els va enderrocar, hi va construir l'edifici actual. Manolita Carreras Roca, filla del comodor, el va llogar a Ramir Duran Lafarga perquè i fes un hotel, ella vivia allà també. No tenia fills, ho va deixar en testament a familiars. L'edifici va estar molts anys tancat, fins ara que està "okupat".

Residencia geriàtrica La Llar, Mossèn Cinto Verdaguer, 26-27. Un altra casa "okupada". ?

Edifici de la Cooperativa, carrer Mossèn Cinto Verdaguer 25. Les finestres de la façana de llevant, alineada al pla del carrer Torrent d'Umbert, li confereixen un aspecte de nau industrial. Inscrit com Bé Cultural d'Interès Local.

Caves Rekondo, any 1796. Caves construïdes sobre el nivell del mar on s'elaborava el cava Champ-Sors amb raïm procedent de les vinyes d'Alella i El Masnou. Gaudi de notable reconeixement a principis del segle XX, van arribar a ser proveïdors de la Casa Real amb Alfonso XIII. Premis a Viena, medalles d'Or a Paris, Madrid i Barcelona... fotos antigues.

Actualment es continua elaborant cava sota la marca del restaurant. Rekondo.

A partir de l'any 1960 estigué una vintena d'anys sense producció, es va re-emprendre a partir de l'any 1993. La producció d'aquest cava es realitza a Sant Sadurní d'Anoia. El procés d'engorjat de les ampolles es fa a la planta baixa, en una sala preparada per aquesta finalitat. La seva especificat es troba en la seva proximitat al mar. A les primeries també si feia vi. Eines antigues que es troben a l'entrada del restaurant.

Carrer sant Cristòfol, conjunt de cases de cós entre mitgeres. Destaca per la seva divergència morfològica la casa nº 32 que reprodueix la forma d'una masia.

També destaca la tribuna i el balcó de la casa nº 20.

Casa Eulalia Matas, Can Sanahuja, la casa va ser una reforma d'una casa de cós, propietat de la família Matas. Va ser un regal de noces de la família Matas a la seva filla Eulalia pel seu casament, l'any 1900, amb Francesc Sanahuja Dasca, fill del notari Francesc Sanahuja i Padreny.

Estació d'Ocata, barri del Masnou. L'any 2022 es van iniciar les obres per soterrar i millorar els accessos de l'estació. Després d'unes obres que van tenir alguns retards la nova estació va reprendre el servei el dia 2 de març de l'any 2024.

Aquest edifici te diferents noms, actualment es la Casa de Cultura, Passeig de la Riba, 16, però també es conegut com Casa Sensat - Pagès, nom dels primers propietaris coneguts. "Villa Rosa", nom de la mestressa i el color que tenia la façana. Popularment Marquès de la manguera, nom que li be pel costum de Jaume Sensat de regar cada dia d'avant de casa amb una manega, quan la carretera nacional encara era un camí de terra. Uns estudiants masnovins li varen dedicar una "cançoneta", que diu,

Vos que sou home sensat

i en teniu tanta fal·lera

en regar la carretera

des d'avui quedeu nomenat

el marques de la manguera

Al morir sense descendència directa, la va heretar la seva neboda Maria del Carmen Planas Sensat. L'any 1975 fou cedida al municipi i restaurada l'any 1988, per convertir-la en Casa de Cultura.

Josep Agell i Agell, químic-físic i farmacèutic català, nascut al Masnou. Presidi nombroses corporacions i entitats científiques i industrials. L'any 1961 el Masnou li va dedicar el carrer, " Doctor J. Agell ", abans anomenat Baixada del Circ.

La Calàndria es una entitat cultural, fundada l'any 1907.

Cinema la Calàndria, inaugurat el 16 de gener de l'any1910. Anteriorment aquests dos llocs l'ocupava un espai circular anomenat "Circo de Masnou", amb la mateixa finalitat cultural.

Carrer Pere Grau, segle XIX, conjunt de cases de cós o cós i mig. Destaca el treball de serralleria de les reixes i baranes d'alguns balcons. Destaca la casa nº 1, cantonada amb el Dr. J. Agell, per la tribuna amb vidriera de la seva façana de ponent i els esgrafiats de la façana de migdia.

Carrer d'Adra, segle XVIII, conjunt de cases de cós situades en origen a ran de mar on residien persones vinculades a l'activitat marinera. És un dels carrers mes antics del Masnou i rep el nom d'una població d'Almeria per la relació comercial que hi tenien.

Plaça d'Ocata, any 1873, espai públic urbanitzat segons el projecte de Leandro Serrallach, que va acollir un dels mercats de la vila. Ha esdevingut un lloc de trobada on se celebren actes socials i culturals. Tot i que es desconeix el topònim d'Ocata, una hipòtesis suggereix que prové de la població francesa de Leucate, origen d'alguns immigrants que s'establiren al Masnou. En aquesta plaça mori d'un atac de cor, el 22 d'octubre de 1989, el polític Ramón Trias Fargas mentre hi feia un míting electoral.