OSOR

Osor és un municipi de la comarca de La Selva. El nom es d'origen incert, però sembla que és preromà. La primera datació d'Osor es de l'any 860.

El Pont Vell està ubicat al bell mig del nucli urbà, sobre la Riera d'Osor, unint les dues parts del poble concretades en els carrers del Pont i de França. 

                                            Octubre 2025

Tot i que a simple vista només percebem una gran arcada se sap que hi ha arcades menors, fins a quatre, amagades sota els edificis circumdants, això vol dir que en origen el pont abarcaba unes grans proporcions, res a veure amb les que te avui en dia.

 El pont va ser construït en el segle XV, i posteriorment reconstruït, degut a que un terratrèmol ensorres l'anterior.

La Riera d'Osor malgrat que neix al municipi d'Espinelves, a la cara nord del turó de la Guardia,  bàsicament transcorre pels municipis de Sant Hilari de Sacalm, Osor i Anglès. 

Al llarg del seu recorregut te molts afluents entre rieres, torrents, rierols, sots ... Desemboca al riu Ter entre Anglès i la Cellera del Ter. La riera no es gaire llarga, 34 quilometres, però els seus recursos han estat aprofitats al llarg dels temps; regatge de cultius, moure rodes de molí, fer electricitat per la indústria textil i minera... Hidrogràficament destaca per ser el curs fluvial més cabalós dels que neixen a les Guilleries. 

Can Roure, carrer del Pont, antiga casa senyorial pertanyen a la família Recs, segle XIV, ( una de les nissagues més notables durant la Baixa Edat Mitjana ), i família Vilanova, segle XV, amb diversos vestigis arquitectònics com ara el finestral Gòtic i el portal Adovellat de mig punt. Sembla que quedà greument afectada pels terratrèmols de l'any 1427, per tant, aquesta casa cal datarla, pot ser només amb notables reformes, de la segona meitat del segle XV. 

Cases del carrer del Pont, 

travessem el Pont Vell, per anar al carrer de França, el terra amb llambordes. 

Carrer de França, en el segle XVIII el seu nom era Carrer que va al Coll, ja que formava part del Camí Ral. Tot  i que no hi ha documentació el nom actual podria venir de quan un ciutadà francès, l'avi Pierre, va venir a viure aquí, colocan la bandera del seu país al balcó.

Empedrar els carrers va ser cosa dels romans. L'empedrat amb llambordes, com el coneixem, cosa dels francesos, al segle XIX.

Can Damià.

Can Pere Manuel.

Font de ca n'Aubreda. La imatge actual data de l'any 1869 quan es va arranjar i es va cobrir una part del torrent. 

En aquets carrers tant estrets si fa palesa la diferencia que hi ha entre l'obra antiga i l'obra nova. Llàstima. En aquests poblets, s'hauria de tenir en compte, i aconseguir una harmonia entre les dues construccions.

Els Nínxols d'Osor es van construir als anys 50 del segle XX, quan es va arranjar la carretera que du a Sant Hilari de Sacalm. Varen ser construïts amb el propòsit d'evitar els despreniments i esllavissades de roques procedents de la muntanya. 

 Es un dels poblets bonics que he visitat. Desfruiteu-lo i conserveu-lo.  

La nostra estada va ser com un llampec, m'agradaria molt tornar-hi per perdem per els seus carrerons i trobar-me en els seus silencis.