MAÇANET DE LA SELVA

Maçanet de la Selva, l'any 2024 tenia 7.962 habitants, és una vila i municipi de la comarca de la Selva, Catalunya. Té 45,21 km2 d'extensió i es troba al sector meridional de la comarca de la Selva. El travessa la riera de Torderola, entre altres, doncs es una zona molt rica en rierols i torrents. El nom de Maçanet apareix per primera vagada en un document de l'any 919 amb el nom de Mazanedo. Sembla ser que Maçanet significa un pomerar o una plantació de pomeres. Si anem enrere, molts segles enrere, trobaríem un Maçanet al bell mig d'un llac plio-quaternari, les restes mes properes del qual son l'estany de Sils. Quan aquest llac es va desecar, començaren a aparèixer els pics dels primers turons volcànics, on s'instal·laran els primers pobladors de la zona.

Ajuntament, les obres van començar l'any 1982 i es va inaugurar l'any 1989. Arquitecta Portacamps i Decorador Josep Cussell.

data de les fotografies - setembre, octubre i novembre 2025

El mural de Pilarín Bayés, inaugurat el mes de juny de l'any 2023, està situat a la façana de l'Ajuntament i hi representa els elements mes emblemàtics de la vila, el paisatge, les entitats i la seva gent.

Curiositat, claveguera situada al davant mateix de l'Ajuntament.

Sant Llorenç de Maçanet és una situada al centre de la població, construida entre els anys 1040 i 1070. Compte amb construccions adossades al costat nord i de ponent. Durant els segles XIV, XV i XVI s'anaren construint diferents afegits i noves dependències. El 1936 l'església fou saquejada i incendiada. Un cop acabada la guerra, amb l'interior totalment destruït, es feren algunes misses de campanya a la plaça.

Sembla que La Rectoria, adossada a l'església, fou construida o reformada al llarg del segle XVIII, com indiquen les inscripcions de les llindes de la porta principal, any 1725, i les finestres superiors anys 1737 i 1745. Les últimes reformes foren ejecutadas durant el segle XX.

Casal del Cavaller, segle XIV, en origen es tractava del Casal pertanyent a la . L'any 1329, apareix com a primer documentat, . Aquest llinatge va perdurar fins el segle XVIII. L'any 1706, per herència va passar a la . L'any 1736, a la , fins l'any 1942 que va passar a la família Font. L'immoble va experimentar, entorn a finals del segle XX, una restauració important, que va consistir sobretot en una restitució de l'aspecte majestuós del Casal amb la neteja i consolidació de la façana principal.

El carrer dels Dolors, és el carrer mes llarg i representatiu de Maçanet. Format per cases de planta baixa i un o dos pisos, conserva en gran mesura l'aspecte que deuria tenir al segle XVIII. Es conserven forces elements antics, especialment algunes portes i finestres del segle XVI on encara si poden llegir les inscripcions de l'època.

Casa tapiada, .

Cal Lleuger, una de les antigues cases del carrer, situada en el nº 87.

Al numero 43 i trobem can Girard, una casa del segle XVI que, com es pot veure ha sofert diverses modificacions.

El rellotge de sol indica l'any de construcció i de restauració de can Girard.

Can Felip, can Cateura i Can Martinet Rei, carrer dels Dolors.

Casa Ruscalleda, és una de les cases mes antigues del carrer Dels Dolors. Va ser la casa pairal de la familia Ruscalleda, que va pasar per herencia als Trinxeria. L'edifici reformat al segle XIX conserva a la façana molts elements antics, cal destacar el i , una d'elles amb relleus esculpits d'àngels.

Carrer Sant Sebastià, Can Vergit, hem cridaren l'atenció les pedres volcàniques de les parets.

Auditori Sant Sebastià, era la capella de l'hospital que va existir en quest lloc des de el segle XVI i que encara es mantenia funcionant el segle XVIII. Actualment es propietat de l'Ajuntament que la va restaurar.

Maçanet es una vila amb moltes masies escampades pel seu territori i algunes en el mateix casc urbà, en total 214. Can Felló n'és un exemple de masia antiga i urbana. Actualment pertany a l'Ajuntament. Després de restaurarla i rehabilitarla, es la seu dels . Si ens remuntem als anys 1880 i 1900 i trobaríem la seu d'un col·legi privat de noies, a càrrec d'unes monges. L'any 1910 el seu propietari era que la va comprar amb la intenció de fer-la servir com a vivienda particular.

Palau de Foixà, també coneguda com can Tomàs, ( pel ) és una casa senyorial del segle XV, tot i que hi ha documentació que confirma que abans ja hi havia un gran casal en aquest mateix indret. A la planta baixa hi ha un contrafort per salvar el desnivell i acabar de consolidar l'edifici.

El casal fou habitat per el llinatge dels Foixà fins al segle XIX, a mitjans d'aquest segle la casa senyorial passà a funcionar com a masia i comprada per la . L'any 1943 la masia fou adquirida per la . La casa, d'un gran interès arquitectònic, ha estat restaurada i des de 1969 ha estat el restaurant Palau Foixà. Actualment el restaurant roman tancat.

Cal destacar que una gran part d'aquesta casa fou edificada aprofitant restes de murs de l'antiga vila romana, del segle II aC, que ocupaba tot el que ara és Palau de Foixà, l'edifici de l'Ajuntament i els blocs de pisos al costat de la carretera C-35.

Can Dot, està documentada des de l'any 1301, per part de la familia Dot, propietaria i constructora de la masia, ( en fou propietaria durant tres segles ). Possiblement el mas va ser reformat el segle XVI, època a la qual pertanyen les finestres. Antigament, per anar a la veïna masia de can Júria, es feia la travessa amb barca, al darrera de la masia hi havia un roure gros que feia les funcions d'embarcador, ja que era on es lligava la barca.

Can Júria, situada al costat de l'autopista, es una de les masies mes característiques que hi ha a Maçanet. És una masia amb , la inscripció existent al dintel del finestral principal conté la data de 1556. La segona meitat del segle XX, sembla ser que fou renovada, a més de fer dependències necessàries per la granja de vaques, es van consolidar i reforçar els sostres de la casa.

Hi ha indicis que cap al segle XVI pertanyia a les . Sembla que la casa quedà tancada durant mols anys, se'n desconeixen els motius, fins l'any 1845 que cediren les terres, que eren ermes, per que les conrees Josep Tomàs Codolà, tracte verbal, l'any 1896 es confirma per escrit. A partir d'aquesta data la familia Tomàs en va ésser masovera durant tres generacions.

Cap a l'any 1930, fou arrendada a la família , fins l'any 1967, en que ho comprà en . Es conte d'aquesta masia, que una vegada, varen ajudar a un home que trobaren molt malalt, tenia la verola, amb un carret el portaren a l' creien que no se'n sortiria. Al cap d'un any i mig aparegué sa i estalvi. La casa de la Júria ha estat una casa molt perjudicada per molts motius. Quan pluvia molt s'omplien els estanys en el seu mes alt nivell, fins molt a prop de la casa, negan-se les terres de la part mes baixa. Per aquest motiu, entre la Júria i els seus veïns de can Dot tenien una barca per anar d'una casa a l'altre i al poble veí de Sils.

Un altre punt delicat foren els llampecs, que en queien molt sovint, i mataven les vaques, vedells, bous ..., en una ocasió tocaren lleugerament al avi Esteve dejan-lo molt greu, va estar mols anys resentin-se. Un llampec va caure a la cornisa d'un pou, d'ençà d'aquell llampec, l'aigua tenia un gust diferent, fins al punt que ni els animals la volien beure. Durant l'estada de la familia Roca també i caigueren alguns llampecs que van matar animals i van causar danys a l'edifici. Actualment es una moderna explotació agro-pecuària.

Can Vidal, la dada mes antiga d'aquesta masia és de l'any 1732. La propietat havia tingut una gran extensió de terra. A finals dels anys 80 del segle passat, els propietaris eran Emili Germà Pascual, casat amb Mercè Sureda, els quals es dedicaven a l'agricultura i ramaderia, tot i que no vivien a la casa permanentment. En l'actualitat es una casa rural.

Can Pere Miquel, el nom antic d'aquesta masia era el de " Can Miquel de la Costa " . Va estar deshabitada des de la mort de l'antic propietari. Es va habilitar com a corral de xais durant l'hivern. Hi venia un ramat, de novembre a primeries de juny, procedent del Pont de Suert, amb el pastor de nom Eugeni Boil. Es l'últim ramat que va a Maçanet a passar la hivernada procedent dels Pirineus. Actualment aquesta masia no se quin destí te.

Can Pujolet, la construcció d'aquesta masia sembla ser que fou aproximadament l'any 1820. Actualment hi viuen dues persones i segons ens han comentat no hi fan de pagès. La masia està envoltada d'una tanca de filat, no ti pots acostar ni veure-la d'un tros lluny.

Foto feta a traves dels barrots de la primera porta.

Esta envoltada amb filats.

Ca l'Oller, aquesta casa probablement fou construida cap a l'any 1850 ja que aquells anys, en aquests indrets, sen varen construir tot un seguit. Tots aquets terrenys eren domini directa de la Marquesa de Cartellà i de l'Abat de Breda. El fet de no tenir documentació impedeix precisar la data exacta.

Ca l'Aulet, les terres que acompanyen aquesta casa havien format part de can Xarabau. L'any 1759 Anton Aulet, fill de Vidreres, compra les terres i construí la casa. Els propietaris actuals son descendents

seus, tot i que els cognoms han anat canviant al pas del temps. La casa es habitada pels seus propietaris.

El Turó de Puigmarí és un turó situat a 233 metres d'altitud. Es tracta d'un dels turons d'origen volcànic que hi han als voltants de Maçanet. Al cim d'aquest turó s'hi va construir una Torre de Telegrafia Òptica.

En el seu origen Sant Pere de Martorell, era una petita església d'estil romànic que, segons sembla, fou destruïda. El seu primer esment data de l'any 1185. Entre l'any 1830 i 1840 es va construir l'actual edificació, arran d'una epidemia de còlera que va devastar Europa i arriba fins aquestes terres. Malgrat la seva utilització com a magatzem de combustible durant la , ha sobreviscut sense danys i s'ha mantingut com un testimoni de la historia i cultura de la zona. L'any 1986 va ser restaurada.

Prop de l'església, a mes del petit cementiri, hi ha la casa rectoral i l'anomenada " casa de l'escolà ".

Safareig.

Pous, pel que sembla, és una zona molt rica en aigua.

Maçanet-Massanes, antigament l'Empalme, és una estació de ferrocarril propietat d', situada al municipi de Maçanet, però lluny del centre urbà de les ambdues poblacions. L'estació es troba a l'entroncament de la i la línea , hi tenen parada trens de rodalies. Va entrar en servei l'any 1860.

Aquesta estació està ubicada al mig del no res, i tenint en conte que es una estació d'una certa envergadura, es una irresponsabilitat no tenir-hi ningú que et pugui atendre en cas necessari. No te serveis de lavabos, ni bar, ni una font amb aigua potable... Si has d'esperar molt temps el tren, dons també si fan transbordos, ho tens " futut ". Si els horaris no concorden amb el servei d'informació, a qui preguntes?, si no hi ha ningú per atendre't. Hem sembla que es una situació que hauria de subsanar-se abans no sigui tard. Llavors tot son lamentacions.