SANTA PERPETUA DE LA MOGODA

Santa Perpetua de la Mogoda, és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallés Occidental. Està situat en una plana travessada per la riera de Caldes, prop de la seva desembocadura al riu Besòs, a 17 km. de Barcelona i a 7 km. de Sabadell. Hi ha documents que esmenten la localitat des del segle x, tot i que s'hi han trobat restes de la cultura ibera. A mitjan del segle XIX es van instal-lar les primeres fàbriques tèxtils del municipi, El Vapor i Can Andal.

Casa de la Vil-la. agost 2025

Espantan la calor.

Centre Cívic La Rambla. La parcel-la on s'ubica aquest edifici era a principis del segle passat par de la gran expansió de camps de cultiu que s'estenien a partir del que avui és la Rambla. Al 1929 es construeix en aquest indret una casa d'estiueig que per tenir unes formes massa originals és enderrocada poc després per ordre dels seus propietaris. Tot seguit es construeix l'edifici definitiu que arribat fins als nostres dies. L'any 1960 canvia d'amos i al 1981 els hereus la venen a l'Ajuntament. Actualment es un

equipament per a usos culturals.

Edifici Caixa Sabadell. És un edifici de viviendas distribuïdes en cinc pisos amb locals a la planta baixa. Contrasta la horitzontalitat de la façana amb la verticalitat de la torre de la cantonada on se situen l'escala i l'ascensor. Aquest nucli està rematat per un mirador. Tot el conjunt es de forma circular. El rellotge i el mirador del seu cim són els punts d'atracció.

Can Rovira, de l'edifici construït l'any 1933, en resta actualment nomes la façana, la resta de l'habitatge fou enderrocat l'any 1996. Conserva les antigues pedres nobles que pertanyien a l'antiga cal Gatzira.

Placa i carrer Prat de la Riba. La placa original fou instal-lada el primer de setembre de 1918, en homenatge a qui fou primer president de la Mancomunitat de Catalunya, organisme públic que contribuí en la recuperació de Catalunya. Un personatge emblemàtic que desperta tant admiració com animadversió.

Vapor Aranyó. La primera nau de la fábrica textil del Vapor, la nau baixa, es va començar a construir l'any 1857 per encàrrec de l'empresari Claudi Aranyó i Aranyó . L'any 1872 es construí la nau principal per tal d'incorporar els telers de vapor.

Durant la guerra civil va acollir refugiats i va fer funcions de magatzem i garatge de vehicles.

L'any 1945 la família Aranyó la vengue als empresaris Agustí Portell i Guillem Moreso. L'any 1999 l'Ajuntament adquireix el recinte.

Actualment es la seu principal del " Museu del Treball i la Industria Viva " i el "Centre Cívic El Vapor ". Es l'únic exemple de l'arquitectura textil del municipi. La construcció de la fábrica va marcar un punt d'inflexió en el desenvolupament urbanístic de la vila. Va provocar l'expansió mes enllà dels antics límits medievals que se centraven al voltant de l'Església.

L'Església Parroquial es troba situada en un turó on creuaven dos antics camins neolítics. L'edifici romànic va construir-se sobre una església paleocristiana dels segles VII o VIII, on havia existit un pobla romà.

Consagrada l'any 1178 dedicada a Santa Perpetua, jove cartaginesa martiritzada l'any 203. Durant anys l'Ajuntament es situava en un edifici adossat i el campanar feia les funcions de calabós. Encara i resten pintures que van fer els empresonats.

Durant la guerra civil seria utilitzada com a magatzem, fet que la va salvar de ser enderrocada. La última modificació arribaria als anys 50 del segle XX. L'any 998 apareix documentada en una escriptura de permuta. És el monument més notable del municipi, signe d'identitat i herència directa dels seus orígens.

Entrada al Passatge de la Rectoria, des de la plaça de l'Església.

Marxem, per el Passeig de la Florida, a buscar el cotxe. Tot plegat ens refresca una mica, arbres, sombra, aigua i " bona voluntat " . . . Quina calor !!!

Can Gomis - Castell de Can Taió. Realment la seva historia comença, com la majoria de les hisendes vallesanes, l'any 1137, amb una masia.

Varen passar els segles amb totes les seves vicissituds, arribem al segle XVIII, segle que es construeix la masia que acabaria sen la construcció que coneixem actualment.

Va tenir nombrosos canvis de propietaris, fins que va ser adquirida per la familia Gomis-Güell, la qual li donaria aquesta aparença neogótica.

Modificada la masia a finals del segles XIX i principis del segle XX amb la incorporació de torres rematades amb merlets i altres elements arquitectònics que imiten joies d'altres indrets, com les Torres d'accés del Monestir de Poblet, ... Un edifici grandiós ric en detalls, però inhòspit, ja que sembla ser que nomes tenia una cambra de bany, no tenia calefacció ni aigua calenta.

Duran la guerra civil, va ser ocupada primer per efectius del Partir Independentista Català, que va ser desallotjat a trets. Seguidament va ser utilitzat com a polvorí pel " Batallón de la Muerte " , CNT - FAI, que formava part de les milicias internacionals.

Acabada la guerra va retornar la propietat a mans de la familia Gomis, que l'any 1950 van malvendre l'edifici a la Junta Provincial de Menores.

Posteriorment, l'any 1954, després de les obres de condicionament per recollir-hi 300 nenes, hi comença a funcionar la Institució Angel de la Guarda, tutelada per les religioses de Jesús i Maria.

Després d'anys d'abandonament, l'any 1980, va acollir un Centre de Protecció de Menors, gestionat per la Generalitat de Catalunya.

El seu estat actual, setembre 2025

Pati Interior.

Actualment acull l'Escola Barcanova, que forma part de la Cooperativa de Grup de Serveis d'Iniciativa Social, entitat sense ànim de lucre i vinculada a la Fundació Barcanova.