BARCELONA - MERCAT DE SANT ANTONI -

Barcelona, situada a la costa de la mar Mediterrània, s'assenta en una plana formada entre els deltes de les desembocadures del riu Llobregat, al sud-est, i Besòs, al nord-est, limitada al sud-est per la línea de la costa i pel nord-oest per la serralada de Collserola. Es la capital de Catalunya, la segona ciutat en població i pes econòmic de la Península Ibérica, després de Madrid. Amb una població d' 1.702.547 habitants, l'any 2024.  Una pinzellada d'aquesta gran urbe.  

Mercat de Sant Antoni. El Mercat de Sant Antoni ocupa una illa sencera entre els carrers del Comte Urgell, Tamarit, Comte Borrell i Manso, del Barri de Sant Antoni de l'Eixample de Barcelona. 

                                            juliol 2025

És el mercat mes gran de Barcelona. Hereu de l'antic Mercat del Pedró, que s'havia quedat petit, les obres inicials foren efectuades l'any 1879 al 1882 per la Maquinista Terrestre i Marítima. Arquitecta Antoni Rovira i Trias. Fou inaugurat el 24 de setembre del mateix any per l'alcalde Rius i Taulet.

Després d'algunes remodelacions, encertades o no, el desembre del 2007 s'hi va fer una remodelació integral. El mercat va ser tancat al públic el 10 d'octubre de l'any 2009. Els paradistes foren traslladats a dos envelats temporals situats a la Ronda de San Antoni. Finalment va ser inaugurat el 23 de maig de l'any 2018.

Mercat Dominical de Sant Antoni. Instal·lat des de 1936 al mercat de Sant Antoni, aquest mercat de segona ma és hereu de la "Fira de Bellcaire". Entre 1920 i 1936, la Fira de Bellcaire es va trasladar a la Avinguda del Paral·lel, al costat del Molino. En aquest nou emplaçament es va institucionalitzar el mercat del llibre d'ocasió. El 1931 ja hi havia mes de 300 parades dedicades al llibre, amb un gran èxit popular i el reconeixement de la intel·lectualitat de l'època. Va ser en aquest any que es va crear la primera agrupació de paradistes. 

Uns quants dels actuals paradistes són néts dels primers feriants de Bellcaire. Durant el franquisme, molts d'ells varen desenvolupar un treball loable a favor de la llibertat d'expressió, tot i posant en perill la seva seguretat personal, recollien, compraven i venien d'amagat aquells llibres que estaven prohibits per la dictadura.

Aquets mercat actualment configura una oferta única a la ciutat, es visitat cada diumenge per mes de 15.000 persones. Només s'hi permet la venda en suport de paper, magnètic o video jocs.  Els comics i la música tampoc hi falten en el seu ventall de ofertes, així com postals, fotos, col·leccionisme . . .

Fora del recinte si pot trobar intercanvi de cromos. 

Carrer Sant Antoni Abad, el carrer ja existia al segle XV. Se li donà aquest nom per un hospital que s'instituí l'any 1430. A començaments del segle XIX l'edifici fou dels escolapis.

Una mostra de les moltes botigues que hi han al carrer, regentades per paquistanesos. 

Harmonia entre cultures.

Ara la coneixem com la Plaça del Pedró, però hi va haver un temps en què no era més que un espai on convergien els camins que, des de Montjuïc i el Llobregat, portaven a la ciutat: un cap a Portaferrissa (carrer del Carme), i un altre, cap a la Boqueria (el carrer de l’Hospital). I per què “del Pedró?” Doncs per la fita que assenyalava aquesta cruïlla de camins.

La Font de Santa Eulalia, construïda l'any 1673, es considerada com el monument mes antic de la ciutat. La imatge, que la corona, va ser enderrocada l'any 1936, tan sols quedà la base que va seguir com a font. El 1951 el monument va ser reconstruït amb una nova imatge, obra de Frederic Marès. El 1982 el conjunt va ser retornat al mig de la plaça, la seva ubicació original. L'any 1997 fou novament restaurada per Marta Polo. Segons la llegenda Santa Eulalia fou crucificada en aquest lloc. 

La capella romànica que es veu al fons de la foto, es la de Sant Llàtzer, segle XII. Aquesta capella havia format part d'un hospital de leprosos situat en aquest lloc, entre els segles XII - XV. Aquest conjunt era ja fora muralles.