TOSSA DE MAR

Tossa de Mar és una vila i municipi de la comarca de la Selva - Girona - , anomenada simplement Tossa fins l'any 1985. Les descobertes de la Vi-la Romana dels Ametllers ... confirmen que l'indret havia estat habitat en època romana. El primer esment de Tossa és del 881, quan en un diploma de l'emperador Carlemany, a favor del bisbe Teotari, apareix en la forma de Tursam.

març 2026

Carrer Pescadors.

Carrer les Flors.

Carrer Sant Josep, 13. Can Martí, (1760) coneguda també com a " Cas Fuster ". En aquesta casa vivien els Martí, nissaga de fusters de nou generacions. treballaven en quansebol feina que requeris fer-ho amb fusta, des de portes i finestres fins a retaules, imatgeria, petits altars particulars ... Les feines mes rellevants foren la construcció de l'església Parroquial, l'Hospital dels Pobres ...

Carrer de l'Església, 4 - Antic Ajuntament.

Marc per col-locar les esqueles de les defuncions de la població.

Església Parroquial de Sant Vicenç de Tossa. A mitjan del segle XVIII Tossa entrà en un periode de prosperitat sense precedents, coincidint en un fort aument de la població i el permis de lliure comerç amb les colónies amerianes. L'any 1755 el comú inicià la construcció d'una nova església parroquial, que es finançà amb el Trentè ( la tercera part de la producció de Tossa ). Per la façana s'utilitzà pedra de Monjuic. Va ser cremada l'any 1936, perdent el valios patrimoni procedent de l'església antiga.

Plaça d'Espanya, 7 . Ca les Germanes Ferrer, també es coneguda com can Macadà o Mequedà, desprès de buscar molt, encara no hi esbrinat quin nom es el correcta, si Macadà o Mequedà. Es molt posible que aquesta casa fos construida sobre alguna vella casa de pescadors.

Plaça Espanya, 5. Curiositat, un porc al balcó.

Platja Gran.

Minerva es una escultura de Frederic Marès, situada davant del mar. Es de grans dimensions, aproximadament cinc metres d'alçada, materia primera el bronze.

La primera vegada que veig baixar aigua a la Riera de Tossa.

juny 2025

Panoramiques

Entran a Tossa per Avinguda Catalunya, aparcament dels bombers.

Anem caminan per els carrers fins a trobar la platja Gran.

Pont de la Riera de Tossa, al fons, el Nucli Antic Medieval.

Llera de la Riera de Tossa. La Riera de Tossa, és una típica riera Mediterrània, de curt recorregut i de cabals molt variables al llarg de l'any, podent arribar al seu assecatge total en els mesos d'estiu. Neix al Collet de Terra Negra i desemboca a l'indret conegut com Es Racó, al marge sud de la Platja Gran. Neix i mor a Tossa de Mar.

Carrer Pont Vell.

Carrer des Cards.

La Vila Vella de Tossa és l'antic recinte emmurallat, és l'únic exemple de població medieval fortificada que encara existeix a la costa catalana. Al llarg del temps es evident que hi agut una constant transformació en tot el recinte, amb obres, reparacions, restauracions ... Fins avui i en espera d'estudis més aprofundits, i deixant de banda les etapes ibérica i romana, es distingeixen tres fases. Fase I, construcció d'un primer recinte al final del segle XII. Fase II, reconstrucció de l'abat Descatllar al segle XIV. Fase III, reparacions i restauracions fins els nostres dies.

Plaça d'Armes.

Racons amb encant.

Carrer Ignasi Malé. La Nena del Càntir, es una reproducció en bronze d'una escultura seriada que podem trobar en diverses mides i amb petites variacions.

Assecadora ecològica.

Carrer Abad Oliva.

Carrer a la Vila Vella.

Monument a Ava Gardner, escultura de bronze de l'artista gironina Ció Abellí, inaugurada l'any 1998. L'any 1950 la industria de Hollywood aterrà a Tossa de Mar per rodar la pel·lícula "Pandora y el holandés errante ", dirigida per Albert Lewin, protagonitzada per Ava Gardner, James Mason y Mario Cabré. El rodatge del film, així com la presencia de superestrelles donaren una gran popularitat a la vila. Si eren tres protagonistes, perquè nomes una de representada ?.

Torre d'en Joanàs, tan la muralla com les torres, ni han set en total, es van construir amb pedra granítica, morter de calç i sorra. La pedra granítica es molt abundan en aquesta zona.

Canons del segle XVII. Sembla que originalment estaven a la Torre de Sa Pólvora prop de l'església Vella. El someten de Tossa els feu esclatar durant la invasió napoleònica, els canons caigueren al mar, fet pel qual la cala on s'enfonsaren s'anomena Cala d'es Canó. Formaven part d'una bateria de canons del segle XVII, elaborats en una sola peça de bronze i sostinguts per curenyes de fusta. Mesuren gairebé tres metres de longitud i pesen prop de 2,3 tones. Estaven preparats per disparar bales esfèriques de ferro de 11,8 quilos de pes i 15 centímetres de diàmetre a una distancia màxima de 400 metres.

Foren rescatats l'any 1966, en el transcurs d'una operació subaquàtica a iniciativa del " Centro de Recuperaciones e Investigaciones Submarinas ", a iniciativa del Sr. Carol Hausmann.