CALELLA DE PALAFRUGELL

Calella de Palafrugell és una població del municipi Baix Empordanès de Palafrugell. L'any 2020 tenia 662 habitants. L'origen de Calella com a nucli habitat se situa a mitjans del segle XVIII. Anteriorment era un territori desert, amb alguna casa o barraca aïllada. Quan les incursions dels  pirates varen començar a remetre els pescadors de Palafrugell s'instal·laran a la costa. El primer document on apareix una residencia fixa a Calella, és de l'any 1746. A diferencia de tantes localitats de la costa, el nucli antic del pobla s'ha mantingut gairebé intacte de la febre urbanitzadora. Les urbanitzacions s'han estes cap als afores, l'alçada de les noves edificacions son limitades, amb la qual cosa Calella, tot i el seu evident creixement, ha pogut mantenir un encant de poble mariner. 

                                             juny 2025

Vàrem fer una passejada per recordar vells temps i per constatar si avia canviat gaire. Alguna cosa es va trobar diferent, mes bars, mes restaurants, mes gent, mes botigues... , de fet no es la Calella tranquila que recordàvem. El que es d'agrair que les edificacions, amb algun petit retoc, son las de sempre. De totes maneres Calella es Calella amb tot el seu encant. 

                                           Carrer Chopitea 

Antic emplaçament de la Discoteca Sirtakis. Actualment tancada. No se des de quan.  

Banys d'en Caixa o Casa Verdaguer. L'any 1899 es van obrir uns banys, propietat de l'antic alcalde de Palafrugell, per quatre vegades, tinent d'alcalde i regidor en diverses ocasions, Francesc Estrabau i Jubert conegut per en Caixa, on s'oferien banys de mar, calents i a temperatura ambient i fins i tot banys d'onatge a la Gruta de Sant Roc, l'any 1906 ja no funcionaven, sembla ser per falta de usuaris. A la seva mort, es va ampliar l'edifici per a convertir-lo en habitatge, passat a anomenar-se Casa Verdaguer. L'entrada   

Punta dels Burricaires. S'anomenaven burricaires les persones que carregaven a pes les pannes del suro i les preparaven per el transport. El dia de la nostra visita ens i trobarem un casament. 

Els primers habitatges per a estiuejants es varen construir a finals del segle XIX principis del XX, darrera la Punta dels Burricaires, l'anomenada Barandilla, a la platja dels Canyers, que els primers ocupants rebatejaren com a Sant Roc.

Platja de Port Pelegrí, situada prop de Sant Roc, envoltada de penya-segats i de casetes de pescadors. Formada per sorra gruixuda i grava.

                                

A continuació la Platgeta d'en Cosme, sobre unes roques la casa que li dona nom. La sorra es granulada.

La platja d'en Calau està situada entre la platgeta d'en Cosme, al sud, i la platja del Port Bo a llevant. La part dreta està reservada a les instal·lacions del Club de Vela Calella. 

                                       

 La platja de Port Bo fou originalment el port natural de Palafrugell, esdevingué un centre d'activitat pesquera i comercial de productes locals com ara coral, blat, vi, suro... destinats a ports catalans, valencians, murcians, andalusos, francesos, italians ... Durant els segles XIX i principis dels XX, tingué funcions de port de cabotatge, contaba fins i tot amb una aduana. Desprès passà a ús exclusivament de pesca, fins a la arribada del turisme. El port queda separat del seu veí, el port de Malaespina, per un braç llarg de roques anomenat Roques d'en Pells. A la platja si avaraven les barques de pesca que, quan es van necesitar mes grans, van haver de marxar al port de Palamós.  

                                         

Can Batlle, fundada l'any 1899, havia estat una de les principals tavernes del poble. L'any 1966, de manera informal, si va començar la coneguda Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell. L'any 1967-68 es va celebrar a la platja d'en Calau, per continuar l'any 1969 i fins a l'actualitat, cada primer dissabte del mes de juliol, des de la platja del Port Bo. Cap als anys 90, l'ambient va anar decaient i l'any 1999 la familia va vendre tota la societat a un empresari. Els diversos negocis posteriors no van acabar de funcionar i van mantenir el local mig tancat. L'any 2008 es va tornar a reobrir amb la voluntat de recrear l'ambient de l'antiga taverna. Actualment està tancat. 

Sembla que a can Batlle Joan Manuel Serrat va compondre el seu famoso Mediterráneo.

  

El conjunt de voltes, característiques de Calella, estan situades al Port Bo davant del mar. El conjunt està arrebossat i emblanquinat. Les mes antigues, segle XIX, son totes ellas terrasses de restaurants, 

las del carrer Miramar son modernes, anys cinquanta del segle XX. Al seu moment foren utilitzades per subasta-ri el peix, cosir-hi les xarxes, lloc de guaita, tertulies de pescadors... Actualment un cop desapareguda la funció del nucli com a poble de pescadors i transformat en un centre turístic, l'espai s'utilitza com a terrassa pública i menjador d'un petit restaurant. 

Port de Malaespina, no se sap d'on prové aquest nom. L'indret podria ser batejat en honor del cèlebre mariner de guerra Alejandro Malaespina (1750-1803), en el seu moment adquirí fama per haver donat la volta al mon amb una corbeta. També podria provenir de les espines de les garoines que hi habitan. El port de Malaespina és una platja petita de sorra granada. Es una de les tres platges enllaçades que hi ha al centre de la població. Està flanquejada per cases del poble. 

Espigó, antic port de pescadors, amb una petita zona de sorra i pedres que pot servir per el bany en dies de mar agitada, ja que queda completament a redós.

La platja del Canadell és una platja situada al entorn urbà. El nom te el seu origen en la paraula canya, en referencia al fet que era una platja on hi havia moltes canyes. Es la platja mes gran de Calella.

La platja i els guarda bots, alguns independents i alguns connectats amb els xalets del passeig, eren el lloc de lleure de famílies de Palafrugell. A finals del segle XIX i principis del segle XX es permetia al Canadell el bany a les dones, mentre que els homes havien d'anar al Port Bo i al Port Pelegrí. 

El passeig del Canadell, situat a una alçada superior al nivell de la sorra, si troben les cases senyorials i d'indians de les famílies benestants de l'època, com la casa Sagrera, la casa d'estiueig de la familia de Josep Pla, de color vermell,  ...

Casa Sagrera, és un dels edificis d'estiueig, segle XIX. Passeig Canadell, nº 17

Casa Esteve Casadevall, oncle americano de Josep Pla. Passeig Canadell, nº 11, de color vermell. 

                                       

Rellotge de sol curios, al nº 5, del mateix carrer

Al nº 1 hi ha la casa modernista de finals del segle XIX. A la façana lateral s'hi ha pintat, any 2016, una replica de la façana, fins i tot amb personatges, a tall de "enganyar l'ull", autor Pere Amibilia. 

Al mural hi han representats el Cant de Taverna, la Bella Lola i la vida de mar, a mes d'algunes persones del poble.

Al final del carrer, " ballaruca ", fins que ens cansem. 

Carrer Gravina.

Buguenvíl-lea.  

Església de Sant Pere, la primera pedra es va posar l'any 1885 i es va cobrir l'any 1886. El 19 d'octubre de 1887, el bisbe va beneir la primera campana i el mossèn l'església. Per problemes de finançament no es va poder acabar l'obra, tot i que ja s'usava per el culte. Ho va solucionar la filantropa Dorotea de Chopitea, xilena, vídua de José Maria Serra, finançant el temple i la casa rectoral.

Detall de la porta.

Ja marxem de Calella, moltes vivències, records bons i dolents, m'ha portat aquesta visita. Sentiments contradictoris, dolços i amargs, persones que hi eren, ja no hi son, els recordo sovint, " como la vida misma " . Calella, acollidora com sempre.