MONTORNÈS DEL VALLÉS

Montornès del Vallés es un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallés Oriental. S'estén per la vall baixa del riu Mogent, fins la seva confluencia amb el riu Congost per formar el Besòs. 

Al entrar al poble de Montornès per la carretera de Santa Coloma, ens trobem una escultura "Ametlla", 2007, obra de Jordi Camprubí, de ferro colat, pes aproximat 4000 quilos i 3'5 metres d'alçada, representan una ametlla gegant. El nom antic de Montornès del Vallés era Palau d'Ametlla. 

                                              abril 2025

Girem a l'esquerra i ens trobem uns pins esplèndids,

continuem fins arribar el pont del carrer de la Llibertat i ens topem amb el riu Mogent, 

agafem el camí per anar a la font de Santa Caterina. 

Font de Santa Caterina, antigament tenia una aigua de gran qualitat que molta gent venia a buscar. Era un lloc molt concorregut per les famílies de Montmeló i Montornès, un lloc d'esbarjo dominical. S'hi feien fontades i berenars. Hi avia taules i fogons. L'any 1807 ja es esmentada, en el seu dietari, per Josep Fransí. Broc antic,

broc actual. 

Actualment, mitjançant una petita conducció soterrada, l'aigua travessa el camí de terra forman una petita bassa en direcció a la llera del riu. 

Molt a prop de la font s'uneix el riu Mogent amb el Congost, al terme de Montornès del Vallés,  forman el riu Besòs. ( Informació treta dels Mapes de Patrimoni Cultural de Montornès -  Diputació de Barcelona )

Seguim el Besós, passem per sota el pont de Montmeló,

continuem pel camí fresat,

al cap de poc ens trobem el que queda del antic pont, destruït per una riuada, el desembre de 1943.

Aquest pont, conegut com el pont del Besòs, connectava des de els anys 20 del segle passat el poble de Montmeló amb la nova carretera de Sant Adrià a la Roca del Vallés, construida l'any 1913.

El dia 10 de juliol de l'any 1959 s'ha inaugurava un pont que el sustituí. Les obres de construcció varen començar l'any 1957. Feia 14 anys que l'única possibilitat de travesar el riu Besòs era una passera per a vianants, de fusta, que molt sovint anava Besòs enllà. 

L'any 2011 es construí aquesta passera que substituïa una provisional, que estava feta amb travessers de fusta, amb poca fermesa i que presentava problemes de seguretat per als vianants.  

Tot caminan per el camí fluvial es veu la part alta de Casablanca, construida a principis dels anys 40 del segle XX. En principi era la casa d'estiueig del matrimoni Armando Blanco i Maria Brugués, neboda del pintor Joaquim Mir. Després, a intervals, a sigut un seguit de restaurants fins al dia d'avui. 

Pel mateix camí s'entreveu ca n'Alsina. L'edifici gran de la casa es construí als anys 20 del segle XX. Més tard, als anys 1950, es va aixecar la casa petita del costat que va acollir els vigilants o masovers durant mes de 35 anys. L'any 2001 es va inaugurar com a mas residencial per a persones de la tercera edat.