LLIÇA D'AMUNT

Lliça d'Amunt és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallés Oriental, es troba a 3 km. de la capital comarcal Granollers. Antigament va ser escrit com a Lliçà Sobirà, mentre que Lliçà de Vall va ser Liçano Subteriore. La distinció es va efectuar entre el poble de la part alta de dalt del riu ( avui riu  Tenes)  i el de part de sota, no entre un poble situat sobre un turó i un altre situat a la vall.

Masia can Palaudàries. El nom del mas deriva de Palatio Aries, esmentada l'any 904 en l'acte de consagració de l'església de Parets, on consta com a terme veí. Es probable que el campanar de l'església de Sant Esteve, situat al costat, fos en origen la torre de defensa del antic casal. Posteriorment trobem el nom de "Palzdarias" en una donació de terres que es fa l'any 959 al monestir de Sant Cugat. La masia formava part del nucli de població de Palau d'Aries, que antigament era una parroquia. El terme de Palaudàries apareix sovint en la documentació dels segles X - XIII sota la grafia de "Palato Aries" o "Palato d'Aries", formava part de la Baronia de Montbui.  Conjunt Monumental de Palaudàries, actualment.

                                            setembre 2025

Primer pla del campanar.

Amb el temps aquell palau es va convertir en l'actual mas Palaudàries, un edifici bastit al segle XVI, aprofitant les estructures antigues. Com es pot veure conta amb una finestra gòtica que conté uns caps de dona i home. Uns angelets subjecten l'escut de Palaudàries. 

Es una masia de planta baixa i pis situada dins d'un barri tancat, motiu que fa imposible veure la totalitat de la façana.

Fora del barri hi ha la pallissa, d'època posterior. 

Molt mes modernes, unes quadres que segurament eran de vaques.

Darrera la masia si va construir un cos perpendicular com a masoveria. Actualment l'estan restaurant per vivienda. ( Moltes cases, masies... que estan en mal estat, es podrien adecentar per viure. A mes de recuperar patrimoni, augmentaríem habitatges que bona falta fa. )  

Les façanes i la teulada de la masia van ser restaurades a mitjans de la dècada del 2000. Actualment Palaudàries es un barri del municipi de Lliçà d'Amunt, amb població diseminada i envoltada de urbanitzacions. La masia i l'església donen nom a una gran zona de terreny.

L'església de Sant Esteve de Palaudàries, es de origen romànic. El campanar es de planta rectangular, d'un sol cos, com es comentaba abans, es creu que havia estat en primer moment una torre de guaita, en tenir unes proporcions mes grans que l'església i per estar situat en una elevació del terreny.

Sobre el cor de l'església hi ha un comunidor, lloc on un sacerdot catòlic realitza pregaries per allunyar el mal temps i per beneir el terme municipal. ( No tinc coneixement de que actualment es practiqui )  Es tracta d'una torre de planta quadrada amb una finestra a cada paret.

La primera referencia documental de l'església es l'any 1059. L'any 1305, amb uns 45-60 habitants, es va erigir com a parroquia. En el segle XV es va construir el campanar. L'any 1587 va ser ampliada i es construí el portal d'entrada, les capelles del mur sud, l'absis i la sacristía. 

Durant el segle XVIII, es va tornar a reformar i es feren altars nous i es va construir el comunidor. 

A la década del 2000 va ser objecta d'una intervenció arquitectònica i es van reconstruir el comunidor amb unes mides diferents. 

Adossat al mur sur hi ha el cementiri parroquial. 

L'interior de l'església no es va poder visitar per estar tancada. 

Can Torres, La masia esta abandonada i presenta una forta degradació. En l'angle esquerra hi havia una gran esquerda que a fet caure un tros de façana. Al primer pis hi han dues finestres gòtiques. 

En origen es coneixia amb el nom de Torrents. A mitjans del segle XVII i està documentat Jacint Torres Torrents. Posteriorment la masia va ser adquirida per la familia Palaudàries, que la van destinar a masoveria.

Es inaccesible per la quantitat de vegetació que l'envolta. 

L'Ermita de Sant Valerià de Roberts està situada dins del recinte de la masia de can Coscó. Uns quants segles enrere estava situada unes feixes mes avall, però durant la guerra contra Felip VI, l'ermita va quedar força malmesa i per protegir-la es va trasladar dins el recinte del mas. La nova construcció data dels principis del segle XVIII. Imatges de Sant Valerià i Santa Cecilia presideixen l'altar. L'antiga església de Sant Valerià apareix citada en el acta de consagració de l'església de Parets del Vallés l'any 1094. Una altre referencia documental es del any 1362.

                                            agost 2025

En aquest indret, el segon diumenge després de Pascua, s'hi celebrava un dels aplecs mes populars de la comarca. L'aplec consistia en una missa, un picnic i a ballar. D'aquí venia la dita " A Sant Valerià qui té núvia l'hi va deixar i qui no en te la va trobar." Des de l'any 1980 ja no es fa el romiatge. 

Com es pot comprobar es mol difícil fer-hi fotografies, dons està tancat i barrat per perill de que caigui alguna paret. Amb l'estat que està actualment, tot el conjunt, no crec que si pugui fer ni missa. No he trobat la data de la última celebració. 

La masia de can Coscó tindria origen, com a mínim, en el segle XV. Bartomeu Coscó va ser batlle de la Baronia de Montbui l'any 1490. Tanmateix en la crugia de l'esquerra de la masia, sota arrebossat, es podia entreveure una filera de pedres cantoneres ben escairades que podrien corresponde a una construcció mes antiga. En el segle XIX la pubilla de can Coscó va contraure matrimoni amb l'hereu de mas Cerdà, de Sant Genis de Plegamans i la masia es va esdevenir una masoveria. 

L'era exterior havia estat enrajolada amb cairons petits. Sembla ser que els hereus d'aquesta propietat tenen pensat reconstruirla. El temps ens ho dirà.  

Una mostra de les moltes urbanitzacions que conte Lliçà d'Amunt.  Si no vaig errada aquesta es la de Ca l'Artigues.  

Can Lledó es una masia, la documentació mes antiga de la casa es remunta l'any 1296. Es poden distingir tres etapes constructives, la primera dataria del segle XVI quan la casa ja pertanyia al marquesat de Monsolis. Una segona etapa del segle XVIII. La darrera del segle XIX. L'any 1910 el marqués va vendre la casa a la familia Molins. Fins aproximadament la década dels 60 del segle XX el mas can Lledó fou un exemple d'explotació agrícola tradicional catalana. El mas estava format per la masia, els conreus ( 100 hectàrees ) i els estables de porcs, ovelles, vaques, aviram i cavall. Actualment hi estan fen obres.

                                              abril 2025