BARCELONA - MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES -

Barcelona, situada a la costa de la mar Mediterrània, s'assenta en una plana formada entre els deltes de les desembocadures del riu Llobregat, al sud-est, i Besòs, al nord-est, limitada al sud-est per la línea de la costa i pel nord-oest per la serralada de Collserola. Es la capital de Catalunya, la segona ciutat en població i pes econòmic de la Península Ibérica, després de Madrid. Amb una població d' 1.702.547 habitants, l'any 2024.  Una pinzellada d'aquesta gran urbe. 

El Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes és un conjunt monumental que dona nom al barri de Pedralbes de Barcelona. El cenobi a tingut presència monacal, de l'orde de Santa Clara, al llarg de 700 anys, entre 1327 i el 2025, quan les tres últimes monges van abandonar el monestir, traslladades per la comunitat al recinte religiós que l'orde de Santa Clara te a Vilobí d'Onyar, comarca de La Selva. Una comunicat  de religioses ha de constar de cinc monges, al Monestir en quedaven solament tres. 

                                             maig 2025

El motiu de la nostra visita va ser l'exposició de fotografia de Sor Isaura Marcos "Llums dins la llum", fotografies captades per la religiosa, estil molt personal basat en els reflexos, la superposició d'imatges, el tractament de color... fetes de  manera artesanal, en plena era del digital.

El claustre es l'element més important del monestir després de l'església, és l'espai al voltant del qual s'ordena el monestir, té tres pisos d'altura i una longitud de 40 mestres. Els dos pisos inferiors son del segle XIV amb arcs espaiosos apuntats sobre columnes amb capitells estilitzats, escuts dels reis d'Aragó i de la Casa de Montcada. 

Les excavacions arqueològiques que s'han dut a terme a l'espai del Hort Petit han permès recuperar la traça i les restes dels antics camins i del sistema de reg antic. Partint d'aquest testimoni s'ha pogut recuperar el reg tal qual era. L'aigua prové d'una mina subterrània que ha abastit el monestir des de la seva fundació, al segle XIV. Bassa per emmagatzemar-hi aigua.

L'any 1495, l'abadessa sor Teresa Enriquez va manar construir una gran cisterna per recollir les aigües del claustre. Es va obrar seguint un elaborat projecta que permetia recollir i filtrat tota l'aigua i distribuirla per l'interior del monestir. 

Resumint, el sistema autònom de proveïment d'aigua combinava l'aigua corrent de la mina subterrània, amb la de la cisterna i un pou situat al claustre, damunt mateix de la cisterna.

Al Monestir de Pedralbes hi ha un hort gairebé igual al que cultivaven les monges clarisses de l'època medieval, fa 700 anys. Hi ha els mateixos canals de reg , les mateixes parcel-les, fins i tot el mateix tipus d'espècies, exceptuant un caquier.

Un espai verd de 3000 m2 que hi ha entre els murs, es l'hort conservat mes antic de la capital catalana, que s'ha recuperat després de mes de 30 anys en desús. 

A partir dels estudis de Maria Antonia Escayol es va conseguir saber quines plantes i quina agricultura s'havien conreat al llarg dels anys a l'espai verd del monestir. 

A l'època medieval encara no havia hagut cap intercanvi amb América, l'hort només té especies d'origen europeu i d'influència asiàtica, segons ens comenta Joan Solé, el tècnic agrònom que s'encarrega de l'hort. 

L'hort treballa amb dos centres propers d'educació especial i en risc d'exclusió social, la Fundació CEE Guru i el Centre Ocupacional Pedralbes, diversos joves fan feines relacionades amb la cura de les parcel-les.

D'altre banda, per tal que tots els aliments que creixent al hort s'aprofitin, s'envien acabats de collir a la Fundació Assis, on tenen un menjador social i fan repartiment de verdures fresques a famílies en situació de vulnerabilitat. L'hort es un espai viu i canviant per això té al darrera projectes socials, exposa Enric M. Puga. 

La vinya es una planta originaria d'Àsia i a l'època medieval i moderna va ser un cultiu fonamental de la Mediterrània i en particular de Catalunya. De la vinya n'obtenien el raïm i també se n'elaboraven el vi i el vinagre, productes imprescindibles en las dietas medievals.

Els horts medievals solien disposar d'espai d'ombra i repos des d'on es podia contemplar la vegetació i gaudir de l'entorn. La pèrgola que es pot veure aquí es feta amb vimetera. 

Al mig del claustre trobem un brollador cobert de vegetació, dins una gran bassa circular.

En una de les cantonades, si troba la Font de l'Àngel, es tracta d'un rentamans sobre una pica circular presidida per la figura d'un àngel de marbre. 

Claustre dels gats, a peu pla, al costat del claustre principal, trobarem aquest claustre interior que recull una mostra dels rentadors, safareigs i piques de pedra. Com a curiositat, el nom del "Claustre dels gats"

ve donat per la gatera de la porta que permetia l'accés dels gats des de la cuina a la zona dels safareigs.

El 20 de març de 1326 els monarques, Elisenda de Montcada i Jaume II el Just, colocaren la primera pedra de l'absis de la església, que es va consagrar un any mes tard, el 3 de maig 1327. La rapidesa en la construcció va assegurar una unitat arquitectónica envejable de l'estil gòtic català mes pur. 

A finals del segles XIX, l'església va ser objecta d'una profunda restauració. 

Si accediu al Monestir pel carrer Montevideo, trobareu una gran pedra situada als peus de l'arc d'accés obstaculitzant el pas. Es tracta de la punta d'un menhir megàlit soterrat sota la construcció medieval. Es diu que els constructors van optar per deixar-ho allà, amb la finalitat de conservar les propietats tel·lúriques que se'ls sol atribuir a aquest tipus de monuments megàlits.