TAVÈRNOLES

 Tavèrnoles es un municipi de la comarca d'Osona, situat al centre-est de la regió de l'Alt Ter, i dins del Parc Natural de les Guilleries-Savassona. Està format per les antigues parròquies de Sant Pere i Savassona. Compta amb un gran terme municipal.  

Sant Feliuet de Savassona, es una petita ermita que es troba situada dins l'antic terme del Castell de Savassona, s'erigí amb motiu de la Repoblació, en un indret on hi ha vestigis d'un poblament molt antic. La primera referencia de l'església és de l'any 1035. Fou reformada en diverses ocasions, sembla ser que l'ultima, entre els anys 1959-1960 per la Unió Excursionista de Vic i el Servei de Conservació de la Diputació de Barcelona. Crec que nomes si pot accedir per una graonada. És un petit tram de graons de gres, de mida mitjana situat a la vessant de tramuntana del turó de Sant Feliuet, en un indret amb un gran desnivell, ( nosaltres no pujarem fins dalt la ermita ). Es un dels conjunts de patrimoni arqueològic mes singulars de Tavèrnoles i Osona. 

                                            març 2025 



Ermita, segle X-XI, ejemple de l'arquitectura preromànica de l'edat mitjana desprès de la conquesta dels àrabs. Al seu entorn si troben restes del neolític, com ara unes excavacions per emmagatzemar aigua i unes tombes antropomorfes, també este constancia de l'ocupació d'un poblat ibèric a la plataforma superior del puig.


Un cop fetes aquestes fotografies des de baix, quin remei, seguirem per el camí ral, amb algun tram enllosat d'època medieval, per arribar al Pla de Savassona, on es troben les enormes pedres que hem vingut a veure. Ens trobem al Jaciment Arqueològic de la Pedra del Sacrifici. 


Pedra del Dau, segle VI aC, gran roca amb forma de cub tombat. A les excavacions dutes a terme a l'entorn del Dau, l'any 1975, es van trobar restes des del període calcolític fins a l'època ibérica, principalment ceràmiques. Les troballes es troben al Museu Episcopal de Vic.








Pedra de les Bruixes. Es tracta d'una gran pedra amb una clivella central que la divideix en dues meitats, presenta una gran densitat i diversitat de gravats. La varietat dels motius i tècniques utilitzades no permeten definir un sol significat ni una única cronologia. Les atribucions mes freqüents van des de l'edat del Bronze fins a la época medieval, tot i que no hi ha estudis precisos al respecta. Es van realitzar sondejos arqueològics a la pedra amb resultats negatius. Actualment costa molt de veure els gravats, està plena de molses, líquens ...



Pedra de l'Home o del Nen. Es tracta d'una gran pedra de forma ovalada que presenta diversos gravats. La representació principal es una figura antropomorfa, amb un traç ben definit, molt simple i desproporcionada. Consta d'un cap gran, lleugerament triangular, amb ulls i boca, un cos globular, dues cames curtes amb peus grans, el braç dret encaixat al cos i l'esquerra forman angle recta sobre l'abdomen, les mans son grans i s'hi distingeixen els dits polzes, sembla asexuada encara que alguns estudis li atribueixen sexe femení. La varietat dels gravats, dels motius i tècniques no permeten definir un sol significat ni una única cronologia. Actualment costa una mica distingir els gravats, el mes clar es la figura humana, doncs està plena de líquens, molsa...



Pedra del Sacrifici. Es tracta d'un gran bloc de gres, d'unes 400 tones de pes, que forma una balma a la seva banda oest. Es troba situada en una zona boscosa, al pla inferior, en el costat sud, de Sant Feliuet. En excavacions fetes l'any 1976 s'hi van trobar-hi tombes amb estris i diferents ossos datats uns 2350 anys aC. 
La tradició popular diu que a sobre aquesta pedra es feien sacrificis humans i que d'aquí li ve el nom. També es parla de què era un dels llocs on les bruixes feien els seus aquelarres. Datat de l'època medieval es van trobar restes de ceràmica i teules que fan pensar com a lloc d'habitatge adossat a la roca, sobre la que es recolzaria la teulada. Actualment no es pot escalar-hi per no malmetre mes el lloc.  Els materials arqueològics trobats estan al Museu Episcopal de Vic.





Pedra nº 81.  Es tracta d'un gran bloc de gres que forma un abric a la part inferior, situat a poca distancia de la Pedra del Sacrifici, vers l'oest. Presenta unes bones condicions com a antic habitatge. 


En aquest espai hi han un munt de pedres que no les trobo catalogades ni cap nom les identifica. A mi em varen agradar i aquí en teniu unes quantes.
 




Per últim, aquesta tant curiosa.

Bassa natural de Sant Feliuet, de forma irregular, d'uns 40 m2., és una bassa d'us ramader i es troba eutrofitzada. Té aigua tot l'any, ( he vist fotos de l'any 2023 amb la bassa completament seca ) tot i que el nivell disminueix notablement a l'estiu. Hi viuen poblacions de tritó verd ( triturus marmoratus ) i de tritó palmat ( triturus helveticus ). Considerada com a bassa d'interès ecològic i biològic a l'Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. 



L'àmbit de Sant Feliuet de Savassona forma part de la finca forestal privada del castell de Savassona, ordenada amb un Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal. En col·laboració amb la propietat, la Unió Excursionista de Vic hi realitza actuacions de conservació. 





























 





















 


 


 

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Ous de colors

PARC AGROECOLÒGIC DE GALLECS

FOTOGRAFIES