TEIÀ

 Teià es un municipi de la comarca del Maresme. El nom té el seu origen en la veu romana Taliano. Està situat als vessants de la Serralada de Marina. Ha estat històricament un nucli tradicional d'estiueig. En les últimes dècades ha crescut considerablement al absorbir població de Barcelona. L'any 1825 fou quan el Masnou es va segregar de Teià. El document mes antic que fa referencia a Teià, datat l'any 958, tracta de la venda d'una vinya on apareix el toponímic Vila Taliano. 

 Les restes arqueològiques trobades al jaciment de Vallmora semblen confirmar que en temps dels romans Teià fou un dels centres principals de producció vinícoles dels voltants de la Barcino romana. 

                                            abril 2025

Celler romà i Centre Enoturístic i Arqueològic de Vallmora. Descobert per Lluis Galera l'any 1966, el Jaciment Arqueològic va ser obert al públic l'any 2009. El celler romà de Vallmora va ser un centre de producció vitivinícola de la Laietània romana amb activitat documentada entre els segles I aC a V dC.

Vint-i-dos segles després, l'equipament permet entendre com era el conreu, la producció, la comercialització del vi laietà a l'època romana. 

Conté les dues úniques construccions del país de premses de vi tal com eren fa 2000 anys. Encara que no s'hagin conservat les dues premses, aquestes pogueren ser reconstruïdes gracias als retalls quadrangulars de les dues fosses on s'encabia el sistema de maniobrar per pujar i baixar el prelum, una gran biga de fusta d'uns quatre metres i mig de llarg que, per l'altre extrem, devia anar encaixada a la pared nord. 

També si conserven vestigis de les sales de premsat, dels dipòsits de most i de tines de ceràmica semisoterrades per la fermentació i l'envelliment del vi.  Epitec, esclau de Luci Pedani era el responsable del celler al segle II dC.

Al llevant si van trobar quatre enterraments en fossa amb la resta de cinc individuos. Una de les fosses contenia les restes d'una dona i d'un home adults. A la resta hi havia dos adolescents d'uns 14 - 15 anys i un infant d'uns dos anys.

 La vinya fou domesticada al neolític, entre el 3500 i el 3000 aC, al Caucas, actuals Georgia i nord d'Iran. Coneguda també per els egipcis, s'escampà per la Mediterrània amb els fenicis, els grecs, els etruscos, els cartaginesos i els romans. Totes les cultures antigues apreciaven el vi que reunia valors alimentaris, medicinals, simbòlics i religiosos. A partir del s. I aC, el conreu de la vinya s'estén a la Laietània romana com un monocultiu de tipus colonial destinat a l'exportació. El conreu es feia amb una varietat antiga, el coccolobis, originaria de l'Èpir, als Balcans, que es veremava molt tard i donava un bon rendiment. Aquesta vinya experimental vol mostrar i reproduir com eren les vinyes a l'època romana, a partir de les fonts clàssiques i les dades arqueològiques i analítiques.

Com que els romans no coneixien la sulfitació, per evitar que el vi es tornes vinagre l'elaboraven amb molt de cos i un alt grau alcohòlic, també el saturaven amb sucres afegint-hi mel i fruites en maceració. Alguns vins els bullien per fer-ne arrop o si afegien additius per estabilitzar-los com cendra, guix i pols de marbre. Per millorant-ne el gust s'hi afegia aigua de mar o se'ls aromatitzava amb especies. Normalment el vi es consumia rebaixan-lo amb aigua.

Aquest espaí semisoterrat d'uns 30 m2 de superficie, situat al sud del jaciment ha estat interpretat com un cup per al trepig del raïm que hauria estat construït cap al 30-40 dC. En la primera fase de la factoria vitivinícola el trepig es el procediment de premsatge de raïm mes antic. Es feia amb els peus nus i els obrers s'agafaven de les cordes penjades del sostre per no relliscar-hi. El mateix cup podia servir després per a la fermentació del most. 

Aquest dipòsit o cup d'uns 3.900 litres de capacitat estava destinat a la fermentació del most, la seva capacitat equival a unes 150 àmfores. 

L'exportació del vi laietà envasat en àmfores fou massiva, des de finals del segle I aC fins a mitjans del segle I dC, cap a la resta de l'imperi i la seva capital. Aquest fet va provocar l'aparició d'una clase social terratinent vinculada a la nova ciutat de Barcino (Barcelona) i amb connexions amb Roma, on arribarà a enviar-hi senadors. A les darreries del segle I dC hi ha una sobre producció de vi i una escassetat de blat arreu del imperi, l'emperador Domicià ordenà que s'arrenquessin vinyes a les províncies. Les àmfores laietanes deixaren de ser exportades, però en diversos jaciments com a Vallmora, la producció de vi i continua i fins i tot s'incrementa. Es posible que aquest vi fos envasat en bots de pell o en botes de fusta. En el comerç del vi es feia majoritàriament per via marítima.

A la primera meitat del segle V dC la factoria vitivinícola romana es abandonada i s'enruna, al seu lloc si estableix un nou assentament agrícola. 

 Mirador de la Cornisa o de Teià, inaugurat l'any 2004, situat al Parc Litoral, es una petita esplanada que ofereix una de les vistes mes completes i variades de la banda oest del parc. 

                                           febrer 2025

Turó d'en Baldiri o el Turó de Salve Regina, és una muntanya de 431 metres. Està rematat per una petita esplanada pedregosa i una torre de guaita. En un dia clar la vista es esplèndida.

Camí des de el Mirador de la Cornisa.