L'HOSPITALET DE LLOBREGAT

 L'Hospitalet de Llobregat és una ciutat i municipi Barcelonès, al marge esquerra del riu Llobregat, Es la segona ciutat de Catalunya en quantitat de població i la mes densament poblada de tot Espanya. Originalment tenia una superfície de 22 km2. El 1920 va perdre 900 hectàrees de la zona de la marina que van ser annexionades a Barcelona, actualment formen part de la Zona Franca. La primera referencia documentada és del 908, en un contracte de venda d'una casa, cort i dues mujades de terra. ( la mujada era una unitat de mesura agrària d'àrea, d'origen romà ). En total te uns 13 barris. 

L'any 1982 l'Ajuntament compra l'edifici de l'antiga fabrica tèxtil Tecla Sala, situada al barri de Sant Josep per convertir-lo en un equipa-ment cultural. Acullin dins l'antiga fabrica el Centre d'Art Tecla Sala, la Biblioteca... 

                                           febrer 2025


Activitats al carrer.  




Tecla Sala Miralpeix, quedà orfe als cinc anys, se'n feren càrrec els seus oncles, a la mort dels oncles, l'any 1910, heretà una fàbrica de filatures a Roda de Ter. L'any 1906 es casà amb el seu cosí Joan Riera Sala, el matrimoni gestionà la fàbrica heretada. L'any 1909 s'instal·laran a Barcelona, tingueren cinc fills. L'any 1913, a L'Hospitalet de Llobregat, van adquirir la fàbrica de filats i teixits de la família Basté. Tecla Sala enviudà l'any 1926, continuant amb la gestió de la fàbrica. Amb la crisis del sector tèxtil va tancar l'any 1973. He volgut fer una pinzellada de la vida d'aquesta persona, doncs m'ha semblat prou interessant, per l'època, i el fet de ser dona.
 
Visitarem l'exposició de la fotoperiodista Pilar Aymerich. Pilar Aymerich, Barcelona 1943, és l'autora d'algunes de les imatges més icòniques de les lluites feministes i socials que van impulsar Catalunya a la Transició i van exigir una democràcia més justa els anys següents. Les mobilitzacions dels col·lectius més marginats, la vida darrere dels escenaris de l'avantguarda cultural... van ser, entre d'altres, temes del seu interès. " Soc ploramiques. M'emociono molt. Però la càmera es com una una muralla que et fa estar serena ". Paraules de Pilar Aymerich.  





Pilar Aymerich



No, la Transició no la van fer només senyors de jaqueta de pana i Ducados, de fet Pilar Aymerich, que va aprendre a fer fotos a Londres i Paris, i va inaugurar la moda de les minifaldilles de Mary Quant, reconeix que mai va fumar negre: “Jo fumava Camel pel disseny del paquet; ara vaig fumar una època purs Montecristo Nº5 i ara estic a la més absoluta misèria de fumar perquè m'he fet gran. Diu abans de sortir de la casa-estudi, al barri de Gràcia, cap al teatre amb el seu aire impenitent de bruixa contemporània que mai no deixarà de riure's a riallades. ( tret del "elDiario.es" )

Antic moli paperer de la família Basté, que junt amb la fàbrica de filats i teixits, compra Tecla Sala l'any 1913. Aquest molí, en els seus inicis aprofitava un dels salts d'aigua del canal de la Infanta com a força motriu. Els successius canvis d'ús que a patit, han fet desaparèixer els vestigis mes antics. Hi ha un edifici de habitatges adossat i un pont de ferro que el comunica amb Tecla Sala.


El carrer Rosalia de Castro, enfront de Tecla Sala. Cases en molt mal estat. Segons sembla son de l'any 1924. No se si hi ha cap pla de rehabilitació, hi convé. Per la ciutat, però sobre tot per les persones que hi viuen. 


Mural, 1974,  de Joan Rifà Benet, situat a la benzinera Balart, de la plaça Mestre Clavé, 10. Representa alguns edificis patrimonials de l'Hospitalet, sobre un fons de blocs i xemeneies fumejant. D'esquerra a dreta la Talaia, el següent sembla ser l'edifici L'Harmonia, continua amb l'Ermita de Santa Eulalia de Provençana, per acabar amb la casa Espanya o casa Llunell. 


Joan Rifà Benet, Torelló 1926  -  Barcelona 2009. Estudià a Barcelona a Llotja i a Escoles Belles Arts de Sant Jordi. Les seves primeres obres son decoracions murals per a diverses esglésies. S'interessà aviat per les possibilitats decoratives de la ceràmica, en aquest camp es mostrà molt mes barroc i abstractiu que no pas en les pintures de cavallet. Conreà també el gravat. Fou membre de la Société Nationale des Beaux Arts de Paris.
Escut de l'Hospitalet de Llobregat, sembla ser, del mateix autor del mural, situat a la mateixa benzinera.


Avui dia, la benzinera Balart està tancada, segons sembla en l'impàs d'un canvi de titulars. Sigui com sigui, i atès que aquest mosaic actualment no està catalogat com a patrimoni de l'Hospitalet, ni protegit de cap manera per l'ajuntament, el seu futur penja d'un fil.  
Si es queda en aquest lloc, per favor feu-li una bona rentada que li convé. 







Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Ous de colors

BADLANDS DE LA PALOMERA

EL TER