PREMIÀ DE DALT - Barcelona
Premià de Dalt es un municipi de la comarca del Maresme. El nom té el seu origen en la veu romana Praemiliano. Està situat al vessant meridional de la Serralada de Marina. Conte amb 10.594 habitants.
Nucli antic.
Antic Ajuntament, plaça de la Vila, 1. Concebut com escoles municipals per l'arquitecta Bassegoda, l'any 1909. Reflecteix l'estil arquitectònic de les fàbriques industrials del segle XIX.
gener 2025
Nou Ajuntament, situat a la plaça de la Fàbrica,1. Inaugurat l'any 2010.
Església Parroquial de Sant Pere, documentada des de l'any 966. L'any 1379 estava en ruïnes. L'any 1588 es va reformar i el 1980 va ser parcialment restaurada. En el decurs de la Guerra Civil es va cremar l'altar major de Sant Pere, perdent-se un retaule del segle XV.
Campanar de torre.
L'edifici de la rectoria es una casa del segle XVI. Sobre la façana hi ha un rellotge de sol esgrafiat, amb una data, 1569. L'actual rectoria havia estat el primer ajuntament de Premià de Dalt.
La rectoria es comunica amb l'església per un pont sobre la Pujada de les Monges.
La Pujada de les Monges és una via pública del nucli antic del poble. Es un dels carrers mes antics.
Casa del Terçó - La Casa de les Monges. Travessia de Sant Crist, 5. Edifici on es guardava la tercera part del delma, el terçó, la recaptació del qual era una de les majors fonts d'ingressos dels beneficis eclesiàstics i gravava sobre les rendes dels productes agrícoles. Al 1890 va esdevenir convent de les monges mercedàries i col·legi femení fins l'any 1920.
Can Figueres, Museu de Premià de Dalt i Casa de Cultura. Masia documentada des de el segle XIII. Al seu jardí si troba el xiprer de Monterrey mes gruixut de Catalunya. ( cupressus macrocarpa ).
Can Batalla, Riera de Sant Pere, 107-109, construïda l'any 1886 per un dels propietaris de la fàbrica tèxtil de la qual es conserva la xemeneia.
Can Pau Cusó-Casa, Riera de Sant Pere, 132. Segle XIX.
Can Tay, Riera de Sant Pere, 148. Documentada des de el segle XIV, va ser rehabilitada l'any 1825 ja com a casa d'estiueig.
Can Franquesa, Riera de Sant Pere, 147. Al segle XVII fou un dels masos més rics del poble. Destaca la torre que es va començar a construir l'any 1554 i va ser acabada l'any 1560. Encara conserva part del matacà i les espitlleres las quals van ser tapiades. Actualment can Franquesa és la Seu de la Societat Cultural Sant Jaume que aglutina la vida civil i cultural de Premià de Dalt.
GRENY - ( Es un mot que significa " Sortint ple de caires i d'esquerdes, d'una vena de pedra ", " Escletxa, espai entre roques separades " i Penya desigual i cantalluda ". ) Nom que va posar el Joaquim Folch i Torres a la casa que es va fer construir a Premià de Dalt.
Ca La Cebriana, nom que tenia la casa que es va enderrocar per poder construir El Greny. El Greny fou construït l'any 1930 per l'historiador, crític d'art i museòleg, ... Joaquim Folch i Torres, ( descobridor l'any 1929 del poblat ibèric " La cadira del bisbe " ). Actualment reformada i en venta.
Can Riera, Riera de Sant Pere, 180, es una masia barroca. Ha preservat la documentació des de el segle XII, la qual cosa a permès reconstruir tota la seva historia i part de la historia del poble. La casa prengué el topònim de la riera i la línia familiar ha perdurat fins l'actualitat.
Can Xerrié, també coneguda com a can Felicianet i can Pardal, Església. 9. Segle XVI, amb un matacà en bon estat, i merlets esglaonats, que potser eren decoratius. Masia que ha patit notables transformacions. Hi va viure l'historiador local Felicianet Xerrié. Es una part important del nucli antic.
Mas Vell també conegut com a Ca n'Orriols, Torrent del Fondo,24, segle XVIII. S'accedeix al recinte a traves d'una portalada d'estil barroc que combina línies concavoconvexes al coronament i allotja las imatge d'un sant. La Portalada té els brancals i l'àmbit de carreus de pedra. Hi ha una inscripció al portal 1708 Mas Vell 1945.
Merceria Ca la Teresa, carrer de la Cisa 1. Considerada un lloc emblemàtic al poble, aquesta merceria es valorada pel seu lloc acollidor i el seu ampli assortiment de productes. Es la tercera generació en el negoci.
Mercat Municipal, riera de Sant Pere 140.
Carrer Riera de Sant Pere.
Carrer de la Cisa
Arbre.
Pou
Xemeneia, Plaça de la Fabrica. L'activitat industrial d'aquest sector arrencava de la família Vila, l'any 1899, amb l'Empresa Manufacturas Reunidas de la Industria Textil, continuava l'any 1964 amb Premià Textil i finalitzá l'any 2004 amb Orodex Holding.
Fora del nucli urbà i trobem Can Riera de Sant Mateu, documentada des de el segle XIII, la masia té una façana barroca coronada amb gerros ceràmics. Va ser rehabilitada com a casa d'estiueig. Camí per arribar-hi, des de el cantó de Vallromanes.
febrer 2025
actualment disposa d'unes amplies instal·lacions hípiques,
d'un "chiringuito", " El Olivo " ,
Premià havia estat un lloc de vinyes, actualment a la finca de Can Riera han tornat a plantar el pansa blanca, vi d'Alella.
Ermita de Sant Mateu del Bosc, vista des de la masia, esta situada al punt mes alt de la carena de Sant Mateu, 495 metres d'altitud, Serralada del Litoral.
L'ermita i la serra son citats per primera vagada en documents dels anys 993. L'any 1498 es trobava en ruïnes i se'n demanava la reconstrucció.
L'any 1578 la nau va quedar escurçada a la meitat de la longitud original, es va modificar la façana principal. El seu campanar es d'espadanya, col·locat de manera curiosa, perpendicular a la façana.
L'any 1949 es van fer obres de restauració pels seus propietaris.
Interior de l'ermita.
Per la diada de Sant Mateu si fa un tradicional aplec, aplec l'origen del qual es perd en el temps.
Al costat de la capella hi ha l'habitatge del ermità, on va néixer l'insigne historiador mossèn Mas i Domènech. Tot i que la construcció de l'edifici adossat es va realitzar durant el segle XIX, la documentació testimonia la presencia d'un donat a mitjans del segle XI, a partir de l'any 1507 ja es parlarà d'eremites i de capella ermitana.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada